Resultats de la cerca
Es mostren 2214 resultats
Sant Aon o Abundi (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals restes no…
Sant Isidre de Llestanosa (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de Llestanosa No degué passar de capella rural El lloc i l’església apareixen documentats el 1205, quan en el testament d’una persona de Cererols, al terme de Súria, hom elegeix com a marmessor Guillem, clergue de Lastanosa , el qual també rep una deixa en metàllic A les deixes piadoses apareixen totes les esglésies de Súria i altres dels voltants Sant Pere del Puig de Boadella, Santa Margarida de Viladepost i un clergue de Torroella per tant creiem que aquest clergue ho devia ésser d’una església de Llestanosa, naturalment amb…
Santa Maria de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’actualitat no es conservi cap…
Santa Aularja de Trinhac (la Tor de França)
Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de Tomièras
Lluís II de Baviera
Lluís II de Baviera per Wilhelm Tauber (1864)
DP
Història
Rei de Baviera (1864-86), fill de Maximilià II i de Maria de Prússia.
S'alineà al costat de Prússia en la guerra Francoprussiana 1870, contra la voluntat del seu poble, i proposà la reconstrucció de l’imperi alemany sota el ceptre dels Hohenzollern El moviment del Kulturkampf féu difícil la seva relació amb els súbdits, majoritàriament catòlics Encarnació viva del Romanticisme, s’aïllà de tothom i, misantròpic, es lliurà a la protecció dels artistes sobretot de Wagner i a viure l’art, gairebé com una obsessió Féu bastir les sumptuoses residències de Herrenchiemsee, Neuschwanstein i Linderhof Deposat el 1886, a causa d’una malaltia mental, fou reclòs i sotmès a…
estagnació
Economia
Situació en la qual el creixement del producte total o per habitant és molt petit, inexistent o negatiu.
Pot afectar una indústria, un sector o una economia considerada globalment En aquest darrer cas, hom pot parlar de diferents situacions d’estagnació Una és la que es dona entre diferents fases del cicle econòmic en les economies industrials Una altra és la que es produeix en països pobres i subdesenvolupats, on l’escassetat de mitjans de producció i una organització econòmica i social tradicional mantenen l’economia estabilitzada en baixos nivells de renda L’estagnació també pot provenir de causes externes al sistema econòmic, com és ara guerres o inestabilitat política Finalment, i de plena…
pontífex
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus
.
Inicialment el nom indicava possiblement l’encarregat de construir els ponts sobre el Tíber, funció associada a la religió Els pontífexs eren els encarregats de controlar el culte, les obligacions religioses i el calendari abans de la reforma de Cèsar, assegurant així la pax deorum ‘pau dels déus’ entre la ciutat i els déus El collegi, que atenyé els 16 membres, degué ésser fundat per Numa Com a insígnia duien la praetexta , toga amb orles de porpra Molt influents, sense ésser magistrats, calia llur assistència per a la interpretació de les lleis fins i tot després de llur publicació 304 dC…
Castell de Rocafort (Sant Esteve de Llitera)
Art romànic
El castell de Rocafort probablement formà part del primitiu sistema defensiu de Tamarit de Llitera Aquest rodal degué ésser organitzat pels comtes d’Urgell, ja que d’antic consta l’adscripció eclesiàstica de l’església de Sant Miquel de Rocafort a la diòcesi d’Urgell La comtessa Aurembiaix d’Urgell concedí la senyoria de Rocafort a Ramon de Peralta 1226, cosa que no tingué inconvenient a confirmar el rei Jaume I 1234, però com a feu reial Així doncs, el castell de Rocafort formà part de la baronia de Peralta, tot i que el Gran en discutí la possessió a Ramon III de Peralta el 1290 Actualment…
Santa Maria de Vilaseca (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Fiol No degué passar de capella rural vinculada a un petit sector del terme o d’algun mas L’aparició en la documentació del terme de Fiol no es produeix fins l’any 1166, data en què en el seu testament, Pere de Queralt deixà a la seva germana Ponça, al seu fill Pere de Banyeres i a Ramon Pere el castell de Fiol L’església es documenta per primera vegada el 1294 En aquest any Berenguer Paloma, veí del terme del castell de Tous, feu el seu testament i entre les seves deixes piadoses a les esglésies dels voltants figura una a Santa…
Ramon III de Pallars
Història
Comte de Pallars (~947-~995), fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’església de Sant Vicenç de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina