Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
vampir
Zoologia
Nom donat als quiròpters de la família dels fil·lastomàtids que pertanyen als gèneres Desmodus i Diphylla, d’anatomia i fisiologia lligades al seu règim hematòfag.
Aquesta especialització els ha dotat de considerables modificacions adaptatives, bàsicament en la dentadura, que presenta una gran reducció dels maxillars i les dues incisives superiors molt robustes i tallants, aptes a clavar-se a la pell d’animals grossos, i les canines també robustes i tallants el gènere Desmodus té 20 dents, i Diphylla en té 26 Els llavis, en aplicar-los sobre la ferida feta amb les dents, constitueixen una ventosa amb la qual xuclen la sang Nocturns i lucífugs, són preferentment troglòfils, bé que habiten també a les construccions abandonades o…
Símptomes de l’erupció dentària
L’erupció de les dents pot produir alguns símptomes, però no ocasiona tantes alteracions com sovint se’ls atribueix És possible que quan una dent trenqui la geniva, el nen senti alguna molèstia a la boca i que, en conseqüència, hi augmenti la formació de saliva Aleshores, l’infant pot estar més inquiet del que és normal, però se sol calmar només amb agafar-lo en braços Mai no s’ha demostrat la utilitat dels productes comercialitzats especialment per a calmar les suposades molèsties de la dentició, ni d’aplicació tòpica ni d’administració general Altrament, l’ús de productes…
diastema
Anatomia animal
Espai lliure entre dues dents successives de la mandíbula a causa de les dents (massa petites) o bé de l’arcada dentària (massa grossa).
multituberculats
Paleontologia
Ordre de mamífers fòssils de la subclasse dels al·loteris.
Es caracteritzaven per les incisives grosses i un diastema que ocupava el lloc de les canines i part de les premolars les dents maxillars presentaven dues files de tubercles en disposició longitudinal Són fòssils del Mesozoic que visqueren des del Triàsic superior fins a l’Eocè inferior Possiblement eren uns animals que formaren una branca aïllada del conjunt dels mamífers, a causa de la gran especialització que assoliren La morfologia dentària sembla que és directament relacionada amb un règim alimentari basat en fruits i escorces Habitaren a Euràsia i a l’Amèrica del Nord
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
tubulidentats
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris constituït per una única família (els oricteropòdids) amb un sol representant, Orycteropus afer, d’aspecte llunyanament semblant al porc, però més petit, i que s’alimenta gairebé exclusivament de tèrmits, per la qual cosa presenta una sèrie d’adaptacions anatòmiques paral·leles a les dels altres mamífers d’un règim alimentari semblant, com ara el musell allargat, la llengua llarga i la boca rodona.
Les dents, completament diferents a les de qualsevol altre mamífer, són formades exclusivament de dentina —l’absència d’esmalt és total— i tenen una forma prismàtica hexagonal El cervell, que pels seus caràcters sembla molt a prop del que havia d’ésser una mamífer primitiu, és molt petit i rudimentari De costums nocturns, té un olfacte molt fi, del qual se serveix per a localitzar l’aliment Anomenat, a vegades, oricterop i porc formiguer, hom el troba en la zona compresa entre el Cap de Bona Esperança i el Sudan
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
cosmètic
Cosmètica
Producte o preparat d’aplicació externa utilitzat per les seves qualitat cosmètiques.
Poden ésser destinats al tractament de la pell locions i cremes tòniques, nutritives, de neteja, sabons i sals de bany, a la neteja i blanqueig de les dents dentifricis, al maquillatge pintallavis, coloret, pólvores, ombra per als ulls, etc, a la coloració dels cabells tints i de les ungles esmalts, a fixar el pentinat fixadors, laques, o a donar brillantor als cabells uns altres cosmètics són els desodorants, els productes de perfumeria talcs, colònies, perfums, els productes per a protegir la pell del sol o per a intensificar l’embruniment, etc
celacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos crossopterigis marins i d’aigües salabroses, bentònics, grossos, recoberts d’escates cicloides.
La boca no té maxillars, i les dents són còniques La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria Latimeria chalumnae , de l’Índic africà D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents
eríops
Paleontologia
Gènere d’amfibis, de l’ordre dels raquítoms, que apareix en el Carbonífer, caracteritzat per la seva gran llargada (1,80 m) i perquè tenia l’aspecte semblant al d’un caiman.
El cap era massís, pla i ample, i tant a les mandíbules com a la volta bucal tenia moltes dents El tronc era gros i deprimit, la cua curta però ampla a la base i acabada en una punta afilada Els membres eren curts, però grossos i molt forts Tenien el cos recobert per unes plaques òssies com una cuirassa incompleta Hom creu que visqueren sempre dins l’aigua, bé que devien fer incursions a les vores per alimentar-se, semblants a les que fan els actuals cocodrils
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina