Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Sant Miquel de Baduell o de Martres (Caldes de Montbui)
Art romànic
Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “
est autem iam prelibatum alodium ecclesiam…
Sant Pere dels Torrents (Sant Quirze del Vallès)
Art romànic
Aquesta església, totalment desapareguda, era situada a prop de l’actual masia de Can Barra, tocant a la riera de Sant Quirze, anomenada en altre temps riu Monell Per això se l’havia conegut amb el nom de Sant Pere de “Rio Mulnello” La primera referència escrita que en tenim és de l’any 1076 Més endavant, el 1120, el papa Calixt II en una confirmació de béns a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès fa referència a aquesta església com a sufragània de la de Sant Quirze A la darreria del segle XVII els parroquians de Sant Quirze demanaren llicència al visitador per a…
Arfe
D’esquerra a dreta, custòdia de Toledo d' Enrique Arfe i custòdia de Sevilla de Juan Arfe
© Fototeca.cat
Família d’orfebres d’origen alemany activa a Castella.
El fundador de la dinastia, Enrique Arfe Harff 1470/80 — Lleó d 1545, es formà a Colònia i arribà a Lleó a principi del s XVI, on realitzà la desapareguda custòdia de la catedral 1501-15 mentre treballava en les de Sahagún i Córdova acabada el 1518 per encàrrec de Cisneros féu la de la catedral de Toledo 1515-23 Conreà un estil goticista El seu fill Antonio Arfe Lleó 1510 — Madrid 1578 sobresurt per les seves custòdies de Santiago de Compostella 1539-45 i de Medina de Rioseco 1551-54, d’estil plateresc El fill d’aquest, Juan Arfe Lleó 1535 — Madrid 1603, el més famós, és l’autor…
Sant Martí de Saig (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Actualment desapareguda, només un topònim, “el coll de Saig”, per on passa la carretera de Prats a Bellver, recorda l’emplaçament d’aquesta antiga parròquia i el vilatge de Saig Segons l’acta de consagració de Sant Andreu de Baltarga de l’any 891 —en un passatge interpolat—, l’església de Sant Martí de Saig era sufragània de Sant Andreu de Baltarga i es trobava sota la direcció dels seus capellans En el testament del comte Sunifred II de Cerdanya del 965, la villa Sajo és una afrontació de la villa d’Urús L’església de Saig fou l’objecte de saqueig per part dels homes d’Arnau de…
Sant Pèire de Centernac
Aquesta església és la parròquia del poble de Centernac, situat uns 6 km al SE de Sant Pau de Fenolhet El lloc de Centernac és citat per primera vegada el 899, com a simple villare Hom sol creure que el primer esment de l’església de Sant Pèire de Centernac és de l’any 1215, quan Ramon del Viver donà al preceptor templer de Centernac, Esteve, drets a Borrat En un primer moment l’església de Sant Pèire de Centernac depenia de la parròquia de Sant Estève de Derc, ara totalment desapareguda, que era situada al NW de Centernac, a la riba dreta de l’Aglí municipi de L’Esquèrda L’…
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La…
,
Sant Sebastià, abans Sant Vicenç, de Viliella (Lles)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Sebastià és a la part alta del poble de Viliella, situat a tramuntana de Lles, en un cingle sobre la vall de la Llosa Mapa 35-10 216 Situació 31TCG929972 Sortint de Lles, cal agafar una pista que es dirigeix a Coborriu de la Llosa i passa just al costat de Viliella MD Història Tot i que el lloc de Viliella és esmentat en la documentació a mitjan segle XIII, ara com ara, de la seva església parroquial només es tenen notícies documentals del segle XIV Així, entre els anys 1312 i 1314, hi ha referència que l’ ecclesia Sti Vicentii de Velera-Viliela fou…
Castellfort
Municipi
Municipi dels Ports, al sector meridional del massís dels ports de Morella, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares.
El bosc, principalment de pins, amb alguns roures i algunes alzines, en part de propietat comunal, ocupa 1300 ha n’hi ha 3650 més de garriga i terreny improductiu L’agricultura és gairebé totalment de secà 1650 ha hom conrea blat, farratge, llegums, patates i una mica de vinya Encara hi té una certa importància el bestiar de llana, base d’una indústria tradicional de filats i teixits que havia tingut un volum considerable, actualment gairebé desapareguda La vila 206 h agl 2006, castellfortins 1181 m alt és al camí d’Albocàsser a Morella, enlairada dalt una mola en posició…
Ofèlia Dracs
Literatura catalana
Pseudònim d’un col·lectiu d’escriptors de la generació literària dels anys setanta.
El grup volia reivindicar, d’una manera lúdica, els gèneres literaris en la literatura catalana i crear una narrativa de base popular en un moment, els primers anys dels postfranquisme, en què aquesta pràctica era gairebé inexistent El nom de Dracs correspon a l’acròstic format per les inicials dels seus fundadors Miquel Desclot, Carles Reig, Josep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler A més, n’han format part, en algun moment Margarida Aritzeta, Assumpció Cantalozella, Joaquim Carbó, Joana Escobedo, Jaume Fuster, Isidre Grau, Josep Maria Illa, Quim Monzó, Maria Antònia Oliver, Xavier Romeu,…
Benifato

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny accidentat al sud i a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’Aitana (1 522 m alt.).
El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina