Resultats de la cerca

D’origen medieval, se celebren del 6 al 14 de juliol, i hi concorren els actes de devoció al sant, patró de Navarra, les fires i la tauromàquia Les celebracions consten de diversos rituals i activitats, entre els quals cal esmentar el txupinazo o chupinazo , coet que assenyala l’inici de les festes a les 12 del dia 6, processons, balls i càntics, sovint tumultuosos i pintorescos, tals com l’ struendo o estruendo consistent a fer el màxim soroll possible amb tambors i altres instruments, i l’ entzierro o encierro , la principal atracció de les festes, durant el qual es tanca una part de la…

Els evangelis diuen que era descendent de la casa de David, que habitava a Natzaret i que era fuster És commemorat el 19 de març, i com a patró dels obrers, l’1 de maig És considerat patró de l’Església universal La seva iconografia, molt abundant, va sempre lligada, d’acord amb els evangelis canònics o apòcrifs, amb Maria i Jesús El seu culte, antic a Orient, no es difongué a Occident fins a la baixa edat mitjana, i aconseguí posteriorment una gran devoció popular En foren els especials propagadors els carmelitans descalços, anomenats per això josepets És testimoni d’aquesta penetració a…

Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…

La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…

El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament del s XIX…

El comte Bernat Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies de sant Prim i sant Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal Amb intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella El 1086 recuperà la dignitat abacial Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria de Collell El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont o de Sous Sant Pere de Besalú s’extingí amb l’…

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…

La devoció al cor de Maria es desenvolupà principalment a l’edat moderna, i la promogueren diverses confraries, especialment l’Arxiconfraria del Puríssim Cor de Maria, fundada a París el 1836 Als Països Catalans fou especialment divulgada per Antoni Maria Claret, el qual n'instituí l’arxiconfraria a Vic 1848 i a Barcelona 1849 Aprovat, facultativament, el culte litúrgic per Pius VII 1805, Pius XII establí per a tota l’Església Catòlica la festa del Cor de Maria, que, des del 1970, se celebra el dissabte després de la solemnitat del Cor de Jesús Sota aquesta advocació mariana han estat…

No es coneixen notícies sobre aquesta església anteriors al segle XIV Tot i aquesta manca de dades documentals, les darreres excavacions efectuades per la Diputació de Barcelona han demostrat que l’actual edifici gòtic té uns precedents romànics El començament de la construcció del temple va tenir lloc durant el segle XIII, potser al final de la centúria, segons un projecte romànic, ja que s’han descobert la fonamentació de l’absis romànic i altres estructures del moment Aquest edifici inicial mai no es va acabar, i sobre els seus fonaments al començament del segle XIV es va alçar l’actual…