Resultats de la cerca
Es mostren 1814 resultats
Castell de Montanui
Art romànic
El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la villa de Cóll Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall El fogatjament del comtat de Ribagorça…
Llogari Picanyol i Pla
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Escolapi i ordenat el 1918, fou procurador general de l’orde a Roma durant vuit anys Cridat a Roma, fou arxiver i cronista de l’orde 1932-58, fundà i dirigí les revistes Ephemerides Calasanctianae 1932-58, Rassegna di storia e bibliografia scolapica 1937-58, Archivium Sch P 1936-55, on publicà molts articles d’història de l’orde, molts dels quals referents a Catalunya Autor de més de cinc-cents títols, entre els quals nou volums de l' Epistolario di S Giuseppe Calasanzio 1949-56 i moltes obres específicament escolàpies Una forta polèmica dintre l’orde el féu dimitir i retornar a Catalunya, on…
James Wyatt
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Fou l’arquitecte de Jordi III d’Anglaterra i supervisor de les obres del rei Esdevingué famós en guanyar el concurs per a construir l’Oxford Street Pantheon 1770-72 Realitzà algunes de les obres neoclàssiques més importants del seu moment, a vegades dintre l’ortodòxia de l’estil Adam Heaton House, a Lancashire 1772, Heveingham Hall, a Suffolk ~1790, Godwood House, Sussex 1800, i Borcklesby Mausoleum 1787-94 El seu eclecticisme i la sensibilitat a detectar els canvis de gust el portaren, però, a realitzar algunes de les obres cabdals del neogoticisme anglès, i és la figura que…
Francesc de Paula Masferrer i Arquimbau
Literatura catalana
Història del dret
Escriptor.
Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que aplegava escrits…
,
El que cal saber del naixement
Si bé és freqüent que la respiració del nadó s’Iniciï en forma de plor, aquest fet no indica que l’infant sigui més o menys sa La respiració pot iniciar-se de manera progressiva, fins a Instaurar-s’hi amb tota normalitat, sense que l’infant plori, i no té cap utilitat provocar-li el plor donant-li cops al cul Quan acaba de néixer, el cos de l’infant és recobert per la vernix caseosa , una substància greixosa i blanquinosa que li protegeix la pell dintre de l’úter i en els primers dies de vida Independent És preferible no treure-la perquè li és beneficiosa a més, desapareixerà als…
peu
Literatura
En la poesia clàssica grega i llatina, unitat mètrica bàsica a partir de la qual es formen els versos.
Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui…
illa de calor
Meteorologia
Geografia
Increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en contrast amb la perifèria (espais urbans o rurals circumdants), que s’esdevé especialment en hores nocturnes, amb vent en calma i cel clar.
Les causes d’aquesta anomalia tèrmica són la calor antròpica, la manca d’humitat pel fort escorriment d’aigües que hi ha pel clavegueram i el mur que fan les edificacions Ultra els canvis meteorològics que es produeixen, aquest fenomen fa que, a les ciutats, determinades espècies es desenvolupin millor que en l’ecosistema circumdant Estudis fets a Catalunya, dirigits per Javier Martín Vide i iniciats l’any 1985, coincideixen amb els realitzats en altres països i assenyalen que les ciutats de més de 10000 habitants solen presentar aquest fenomen Segons la ciutat, o fins i tot segons les zones…
metre
Literatura
Nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers.
En la poesia quantitativa grecollatina, el terme fou emprat per a designar indistintament tant els peus mètrics com els versos o les estrofes En el sentit més estricte, hom dóna el nom de metre a la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats — —, espondeu — ̆—, crètic, etc, que equival a una durada de quatre unitats de temps com a mínim Si la unitat de repetició dins un vers consta només d’un temps marcat ̆—, iambe, etc rep el nom de peu , i per a constituir-se en metre cal que consti com a mínim de dos peus Així un metre iàmbic seria representat per ̆— ̆…
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…
reformisme
Història
Política
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Per bé que aquest criteri ha estat adoptat al llarg de la història per moltes doctrines i molts moviments, hom pot destacar quatre corrents reformistes ben diferenciats el liberal burgès que actua dins les monarquies constitucionals del s XIX i començament del XX, i del qual són exemples, a l’Estat espanyol, els progressistes, els possibilistes de Castelar i el Partido Reformista de M&Álvarez el socialdemòcrata, o revisionisme, teoritzat per Eduard Bernstein i assumit des del començament del s XX per molts partits socialistes europeus l’alemany, el laborista anglès, etc el reformisme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina