Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
Albert Isern i Castro
Disseny i arts gràfiques
Edició
Comunicació
Dissenyador gràfic, actiu en el camp del disseny institucional, publicitari i editorial.
Ha estat professor de la seva especialitat a l’escola Massana Des del 1972 presideix l’ADG-FAD Ha obtingut diversos premis Laus
Santiago Pericot i Canaleta

Iago Pericot
CCMA
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, gravador i escenògraf, que signava Iago Pericot.
Germà del pintor i dissenyador Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’…
OSSA
Economia
Acrònim de la societat anònima Orfeo Sincronic, empresa fabricant de motocicletes.
Fundada l’any 1928 per la família Giró, es dedicà inicialment a la fabricació d’aparells sonors per a la indústria cinematogràfica En aquest vessant, arribà a cobrir més de la meitat de la demanda del mercat espanyol Manuel Giró fill, de la segona generació de l’empresa i afeccionat a la nàutica, contractà als anys trenta Ricardo Soriano, dissenyador de forabords, que l’empresa començà a construir L’any 1943, aprofitant la tecnologia d’aquests motors, inicià la producció de motocicletes, en les quals obtingué un gran èxit Juntament amb Montesa i Bultaco dominà el mercat espanyol de…
Helmut Newton
Fotografia
Fotògraf australià d’origen alemany.
El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen , Marie Claire i Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre,…
Álex de la Iglesia

Álex de la Iglesia
© Festival de Cinema de Sant Sebastià
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic basc Alejandro de la Iglesia Mendoza.
Debutà al cinema el 1991 com a dissenyador de producció de Todo por la pasta , d’Enrique Urbizu, i com a realitzador d’un curtmetratge esdevingut títol de culte, Mirindas asesinas El 1993 Pedro Almodóvar li produí el primer llargmetratge, la comèdia de ciència-ficció Acción mutante Influït pel còmic i el cinema fantàstic nord-americà, les seves pellícules es caracteritzen per l’humor negre, l’ús irònic de la violència i els homenatges a la cultura popular, trets ben palesos en títols com El día de la bestia 1995, premi Goya al millor director, Perdita Durango 1997, Muertos de…
Xavier Mariscal

Xavier Mariscal (2010)
© Estudi Mariscal
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut el dissenyador i artista plàstic Francesc Xavier Errando Mariscal.
Establert a Barcelona, començà dibuixant en revistes underground El Rrollo enmascarado , Víbora , Cairo , Raw , etc Amb el muntatge Gran hotel 1977 s’apropà a la creació artística Al final dels anys setanta obtingué renom internacional amb el disseny d’estampats i mobles tamboret dúplex , cadira autopista , llum impossible i ha participat en les activitats del grup italià Memphis El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d’escultures El 1989 obrí estudi propi Ha collaborat amb arquitectes, entre els quals cal citar Arata Isozaki i Alfred Arribas En un dels…
Rafael Marquina i Angulo
Literatura catalana
Teatre
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític teatral i traductor.
Vida i obra Germà d’ Eduard Marquina i Angulo i pare del dissenyador industrial Rafael Marquina i Audouard Fou conegut amb els pseudònims de Farfarello i Un Ramblista Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Fou redactor de La Publicidad 1906, La Veu de Catalunya i El Imperial de Madrid Arran de la seva formació en crítica teatral, dirigí la revista Teatràlia 1908-09, en què comptà amb la generació de joves noucentistes El 1909 estrenà a Barcelona El darrer miracle, i, el mateix any, el monòleg Mi amiga Blanca També escriví teatre en castellà, idioma al qual traduí obres d’Àngel…
,
Els Rocamora

Escena d' Oliu, el Petit Llenyataire , espectacle de Rocamora Teatre
© Rocamora Teatre
Companyia de titellaires de fil creada l’any 1982 per Carles Cañellas (Barcelona 1954), alumne de Pepe Otal.
Cañellas havia cofundat el collectiu artístic TIZ Teatre Independent Zuric, 1974-76, que, connectat amb el moviment provo, organitzà happenings , creacions públiques de poemes i altres activitats Cañellas fou membre del Grupo-Taller de Marionetas 1976-78, cofundà el Collectiu d’Animació 1978-80 i participà activament en la creació i direcció del Circ Cric com a dissenyador d’estructures, director tècnic i cap de manteniment 1980-81 Joan Miró, Joan Brossa i Harry VTozer li admiraren la utilització del titella de fil a la pista de circ Per la companyia Els Rocamora han passat…
Pere Queraltó i Nou
Cinematografia
Escenògraf i cineasta amateur.
Vida Dibuixant, pintor, caricaturista i dissenyador gràfic, s’especialitzà en pintura decorativa i escenografia, art que aprengué al costat dels mestres Josep Calvo i Verdonces i Salvador Alarma i Tastàs Cofundà i fou director artístic del Centre Excursionista Els Blaus de Sarrià a la dècada del 1920 També creà elencs teatrals Queraltó i Queraltó - Torrents, feu figurins i decorats en teatres del Parallel i locals públics com ara el Parc d’Atraccions Apolo - Autopark i la Sala Mercè Es prodigà també en fotografia i cinema amateur El 1928 presentà una tirallonga de vistes…
Jordi Galí i Camprubí
Pintura
Interiorista i pintor.
Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina