Resultats de la cerca

Documentada des del 2300 aC, és coneguda gràcies a una sèrie de texts hurrites escrits en un sillabari especial derivat del sumerioaccadi tauletes d’Al-Amārna, Boǧazköy i Mari o en el cuneïforme alfabètic d’Ugarit i, així mateix, en diverses glosses Boǧazköy i noms propis Alalaḫ, Nuzi, Babilònia, etc documentats en texts no hurrites Es tracta d’una llengua aglutinant, de sufixos no empra prefixos, amb partícules associatives i dotada d’un complex sistema verbal

Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions

L’edifici, d’estructura clàssica, té coberta de dues vessants i disposa d’edificacions annexes de la mateixa època corrals, pallissa, etc adossades al mur de tramuntana Hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Cortada Documentada des del segle XV com una de les grans masies del terme casteller de Puig-reig, formava part del conjunt de propietats alodials de la família Cortada dels Llucs, que residia a la parròquia de Santa Maria de Merlès 

La domus o l’església de Sant Nazari és documentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera amb els seus alous, en un text datable entre el 1078 i el 1091 És confirmada a aquest cenobi en una butlla papal de l’any 1219 Devia estar situada prop de la riera i de la font anomenades encara de Sant Nazari, al sud-est del nucli de Noves, on no hi són visibles vestigis

El lloc d’Erasús és conegut des del segle X, però no és fins el 1050 que és documentada la torre d’Erasús Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, l’havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer Com que Erasús era inclosa dins el terme de Castellciutat, és possible que al principi del segle XII, quan aquest passà al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també s’hi integrés

L’església parroquial de la vila de Riudarenes fou refeta al segle XVIII, amb un campanar de coberta piramidal aixecat al segle anterior És documentada des de l’any 1190 amb el nom de “Sancti Martini de Rivo de Arenis” Formava part del terme del castell d’Argimon i era cap d’una de les batllies del domini dels Cabrera Del segle XIV en endavant figura sempre com una de les parròquies notables de l’ardiaconat de la Selva

L’antiga capella del castell d’Anglès, documentada des del 1281, depenia inicialment de la parròquia de Santa Maria d’Anglès o de la Cellera d’Anglès, fins que esdevingué parròquia independent el 1594, en augmentar el nucli del castell L’antiga capella fou ampliada al segle XVI i refeta a partir de l’any 1629, en estil renaixentista tardà Ocupa la part alta de la població ocupada abans pel desaparegut castell aquest últim és documentat des del 1242

S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada

Aquesta església i antiga parròquia, avui completament desapareguda, era situada prop de l’actual mas Bearn, al nord-est de Perpinyà És documentada per primera vegada juntament amb la vila de Tanyeres l’any 901, i se’n tenen notícies històriques fins al segle XVII L’any 1139 va ser donada pel bisbe Udalgar al capítol d’Elna En l’actualitat el topònim Sant Genís de Tanyeres només designa una partida del terme de Perpinyà, propera al mas Bearn

Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina