Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
Pere Jorba i Gassó
Economia
Industrial i comerciant.
Treballà de teixidor a Manresa El 1877 installà la primera fàbrica a Sant Vicenç de Castellet, i després les de la colònia Jorba , del Manganell 1892 i Bellveí 1895, etc, i una central elèctrica a Viladecavalls El 1904 obrí uns grans magatzems a Manresa, i el 1911 els cèlebres magatzems Jorba , a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius Castellgalí, Bages 1870 — Manresa 1938 El 1919 creà una sucursal a Brusselles, i el 1926 traslladà els de Barcelona a l’emplaçament definitiu el Portal de l’Àngel, que el 1963 foren adquirits pel grup Galerías Preciados SA
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi…
Sant Nicolau de la Seu d’Urgell
L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats
Sant Pere de Cogollers (Perafita)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers
Castell d’Esquena Rosa (Albinyana)
Art romànic
Fortificació del terme d’Albinyana que també ha desaparegut i només ha deixat el record documental Esquena Rosa és esmentada per primera vegada el 1011, com un accident topogràfic que es trobava al llindar del terme del castell de Calders L’any 1046 es consigna com una quadra del terme, però el 1173 es parla del castell d’Esquena Rosa, si bé l’any 1186 consta únicament la quadra i el mas d’Esquena Rosa El topònim s’ha perdut i les temptatives que s’han fet per a localitzar-ne l’emplaçament no han assolit cap resultat
Sant Pau de l’Estanyol (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’única referència documental que coneixem d’aquesta església data de l’any 834, en què fou donada pel prevere Dató a l’abat Ananias, i altres germans, tots servents del monestir de Sant Vicenç de Gerri No queden traces d’aquest edifici, ni del seu emplaçament, que devia ésser prop de l’estany de Montcortès El castell Cortès citat en el document del 834 segurament es refereix a Montcortès, motiu pel qual creiem que aquesta església podria ser l’església de Sant Pau in Cortis de la butlla del 1164 atorgada pel papa Alexandre III al monestir de Gerri
greisen
Geologia
Agregat poc consolidat de quars i filosilicats produït per alteració hidrotermal de roques granítiques, poc després del seu emplaçament.
Les miques solen pertànyer a les espècies moscovita o lepidolita, i hi ha minerals accessoris com ara fluorita, turmalina i caolinita Els greisen tenen un aspecte granular i groller, de vegades setinat, a causa del seu contingut en mica blanca, i alguns d’ells presenten mineralitzacions productives d’estany i de tungstè
placa base ATX
Electrònica i informàtica
Estàndard actual pel que fa a plaques base, que en fixa les dimensions, ancoratges, connexions i emplaçament dels components.
És una evolució de l’anterior estàndard AT, respecte del qual introdueix un disseny més eficient amb un canvi de la distribució dels components a la placa base, la qual cosa permet millorar-ne la ventilació i fer servir cables de connexió més curts
Sant Pere de Lasquarri
Art romànic
L’església de Sant Pere, de la qual es desconeix l’emplaçament, era la segona en importància de la vila de Lasquarri Segons l’acta de consagració del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, l’església de Sant Pere, situada a Lasquarri, així com la de Santa Maria, van ésser confirmades com a possessions de l’esmentat cenobi Cal dir que aquesta donació confirmava la que l’any 1023 va fer el rei Sanç III de Navarra i Aragó al monestir de Tavèrnoles del castell de Lasquarri i de les seves esglésies Actualment hom no recorda pas cap capella amb aquest titular dins el terme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina