Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
simulador
Exterior d’un simulador de vol
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Model material que simula un fenomen físic o que permet de reproduir el comportament de determinats dispositius, màquines o instal·lacions per tal d’estudiar-ne el comportament dinàmic o bé ensinistrar algú en el seu maneig.
En els simuladors passius , el model és constituït, generalment, per un circuit elèctric el comportament del qual és anàleg al del fenomen a estudiar En els simuladors actius , un model matemàtic de la realitat a estudiar representada per un conjunt d’equacions és tractat per mètodes de càlcul numèric o analògic mitjançant un ordinador o un calculador analògic —i sovint per una combinació d’ambdós— Exemples concrets d’aplicació són els simuladors espacials , utilitzats per a recrear a terra les condicions de llançament o de vol dels ginys espacials els simuladors de vol , emprats…
equació de Fokker-Planck
Física
Equació mestra de la termodinàmica del no-equilibri que descriu processos multidimensionals i continus que són aleatoris i markovians mitjançant un conjunt de variables macroscòpiques q.
Actualment l’equació de Fokker-Planck té una importància creixent en la física estadística, sobretot en l’estudi dels fenòmens cooperatius i en les transicions de fase, i la dinàmica de la majoria dels processos irreversibles es dóna per una equació de Fokker-Planck Així, per exemple, la dinàmica de sistemes com el làser, els superconductors, els ferromagnets els quals sofreixen transicions de fase, etc, és descrita mitjançant equacions de Fokker-Planck Per a un procés unidimensional, l’equació de Fokker-Planck pren la forma on P qt és la densitat de probabilitat d’observar el…
cosmologia cíclica conforme
Astronomia
Model cosmològic dins el marc de la relativitat general.
Proposat el 2010 pel físic Sir Roger Penrose, postula que l’expansió de l’Univers comportaria que aquest arribés a tenir una densitat infinitesimal, una entropia menyspreable, i que s’aturés el temps, equiparant-se conformacionalment l’Univers a un punt inextens en el qual es produiria un altre big-bang , i així de forma successiva en una sèrie infinita de cicles anomenats eons S’oposa a la visió cosmològica inflacionaria àmpliament acceptada per la majoria de cosmòlegs, aportant noves solucions a les equacions d’Einstein Es basa en la troballa de zones en forma d’anells…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les…
enter
Matemàtiques
Classe d’equivalència que la relació (a,b)R(c,d), si, i només si, a+d = b+c, indueix en el conjunt producte ℕ × ℕ (ℕ essent el conjunt dels nombres naturals).
El conjunt d’aquestes classes d’equivalència conjunt quocient és el conjunt dels nombres enters ℤ = {0, ±1, ±2, ±3, } Hom anomena representant canònic d’un enter a,b aquell en què o a o b és 0 Si l’esmentat representant canònic és de la forma m, 0, aquest és un enter positiu , representat també per + m si és la forma 0, m , es tracta d’un enter negatiu , habitualment representat per - m i si és 0,0, és l' enter nul , o sigui 0 En el conjunt ℤ hom defineix dues operacions la suma és definida per a, b + c, d = a + c , b + d , i el producte , per a, b c, d = ac + bd, ad + bc Tal…
programació matemàtica
Matemàtiques
Conjunt de procediments matemàtics per a resoldre problemes d’òptims condicionats, és a dir, problemes consistents a maximitzar o minimitzar una funció numèrica de diverses variables subjectes a certes limitacions.
Comprèn la programació lineal i les seves aplicacions transport, paramètrica, estocàstica, de nombres enters, la programació quadràtica denominada d’acord amb el grau de les equacions que cal optimitzar i la programació dinàmica , que es refereix més a la técnica computacional que no pas a un tipus particular de problema no lineal Aquestes tècniques tenen un origen recent Sembla que la programació lineal fou emprada per Monge, el 1776, però no fou coneguda fins el 1939, que l’economista soviètic LVKantorovič la descobrí La situació política impedí el desenvolupament i la difusió…
camp magnètic
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.
Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp…
Johann Bernoulli
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Començà estudiant medicina, però es decantà molt aviat per les matemàtiques Fou deixeble del seu germà Jakob, que l’inicià en l’obra de Leibniz, de la qual fou propagador Estigué a París 1690-95, on redactà un curs de càlcul per al marquès de L’Hôpital hom creu que la coneguda regla de L’Hôpital és deguda a Johann Bernoulli El 1691 determinà les tangents i els radis de curvatura de moltes corbes planes i donà el primer exemple de coordenades polars Fou professor a Groningen 1695-1705 i, des de la mort del seu germà Jakob, a Basilea 1705, on fou mestre d’Euler Proposà i resolgué el problema de…
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut com l’"efecte…
‘Umar Ḫayyām
Astronomia
Literatura
Matemàtiques
Poeta, matemàtic i astrònom persa.
Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina