Resultats de la cerca
Es mostren 6866 resultats
injecció epidural
Introducció d’una substància medicamentosa o anestèsica en l’espai epidural de la regió sacra.
Hom la realitza en l’administració de fàrmacs en certs tractaments analgèsics ciàtiques, lumbàlgies, etc i, sobretot, en l’assistència obstètrica en el moment del part, en què una anestèsia epidural sacrococcigeal continuada insensibilitza la regió en blocar els nervis raquidis de l’espai epidural
densitat d’una magnitud
Física
Quocient entre el valor en un punt de la magnitud i la unitat d’espai considerada.
Hom parla, docns, de densitat lineal, superficial o volúmica de la magnitud, segons que hom consideri com a unitat d’espai l’element de longitud, de superfície o de volum
parc natural del Cadí-Moixeró

parc natural del Cadí-Moixeró Arsèguel
Kim Pedersen (CC BY-NC-ND 2.0)
Espai natural
Zona dels Prepirineus, considerada com a a espai natural protegit des del 1983.
D’una superfície de 41342 ha, comprèn la serra de Cadí, la del Moixeró, el massís del Pedraforca i part dels de Tosa d’Alp i el Puigllançada La distribució de la vegetació i de la fauna és condicionada per les diferències de temperatura i de paisatge entre els dos vessants del sistema muntanyós El vessant septentrional, molt abrupte, és dominat per pinedes de pi negre sobretot de 1700 a 2000 m i de pi roig de 1000 a 1700 m hi destaquen els grans tarters —amb la umbellífera endèmica Xatardia scabra —, les clapes d’avetosa i els herbassars megafòrbics El vessant meridional no és…
parc natural de Collserola
Espai natural
Espai natural de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
Comprèn un total de 8295 ha, majoritàriament a la serra de Collserola repartides entre nou municipis Barcelona , Cerdanyola del Vallès , Esplugues de Llobregat , Molins de Rei , Montcada i Reixac , el Papiol , Sant Cugat del Vallès , Sant Feliu de Llobregat , Sant Just Desvern , i té declarades dues reserves naturals parcials d’alt valor naturalístic, la Font Groga 113 ha i la Rierada -Can Balasc 380 ha La vegetació, típicament mediterrània, és d’una gran varietat i també inclou zones humides Els vertebrats hi són representats amb més de dues-centes espècies Considerada l’àrea…
territori estatal
Dret internacional
Espai tridimensional en el qual l’estat exerceix amb titularitat exclusiva el seu poder sobirà.
Constitueix l’objecte d’un dret absolut per part de l’estat, un patrimoni del qual pot disposar lliurement el pot cedir en administració, posar-lo sota tutela, vendre’l, etc i treure’n totes les utilitats possibles sense interferències estrangeres Ultra la terra ferma, comprèn el subsol, les aigües internes, les aigües territorials i llur fons, així com l’espai aeri i les aigües jurisdiccionals Sovint hom hi inclou les colònies, bé que amb les diferències jurídiques que sorgeixen del grau més o menys estret d’assimilació amb la metròpolis diferències vàlides únicament a l’…
matèria interestel·lar
Astronomia
Matèria de densitat molt baixa distribuïda per l’espai interestel·lar en forma de gas interestel·lar i, en proporció molt menor, de pols.
Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…
diagonalització
Matemàtiques
Conversió en forma diagonal de la matriu d’un endomorfisme d’un espai vectorial, mitjançant un canvi de base.
Per tal que la diagonalització sigui possible és necessari i suficient que hi hagi una base de l’espai formada per vectors propis o autovectors de l’endomorfisme
superfície
Matemàtiques
Conjunt de punts de l’espai que poden ésser determinats per dos paràmetres.
La manera més simple de determinar una superfície és donar una o més equacions del tipus z = f x,y Elegit un punt x,y en el domini de definició de la funció f , aquesta funció o aquestes funcions donen els valors de z , que, juntament amb x,y , són les coordenades cartesianes dels punts de la superfície Les funcions que donen la superfície esfèrica són , on el signe + correspon a l’hemisferi superior, i el signe - a l’hemisferi inferior L’equació z = ax + by + c correspon al pla o superfície plana Sovint és difícil, o impossible, d’expressar una superfície per mitjà de les seves equacions…
compactar
Electrònica i informàtica
Desplaçar físicament fitxers, biblioteques o carpetes dins d’un suport d’emmagatzematge i concatenar-los de manera que es concentri en una única àrea indivisa tot l’espai que no s’utilitza.
El que es redueix és l’espai que en una situació ideal ocuparien les dades, sense que això signifiqui que en la situació concreta considerada també s’hagi de reduir l’espai ocupat Un cas típic on l’espai ideal i el real no és el mateix és el de la dispersió física de les dades a causa de la fragmentació del suport d’emmagatzematge llavors cal usar part de l’espai d’emmagatzematge per a mantenir els lligams entre les dades, de tal manera que s’hi pugui accedir com un tot, sense necessitat de conèixer-ne la fragmentació física En aquest cas, la compactació reduirà l’espai real usat Els mètodes…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina