Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Eloi
Història
Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.
Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als Països Catalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi , de Tàrrega La seva festa se celebra l’1…
Kalojan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1197-1207).
Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals
Cristians pel Socialisme
Política
Moviment integrat per cristians que creuen compatible llur fe amb la teoria i la praxi marxistes, sense que això signifiqui cap vinculació a un partit polític determinat.
Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II
Collège de France
Fundació docent francesa creada el 1530 per Francesc I, a instàncies de Guillaume Budé.
Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…
Tribunal del Subsidi de Quarta
Història
Institució encarregada de recollir la quarta part de les rendes o fruits eclesiàstics d’un any, concedida pels papes als reis dels regnes hispànics.
Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al principi del s…
Josep Sanxis i Ferrandis
Cristianisme
Eclesiàstic.
Hi ha dubtes sobre el seu segon cognom, que per a alguns fou Arça Entrà a l’orde mercedari el 1636 Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València Fou provincial de l’orde 1659 i general 1664 El 1672 fou nomenat bisbe d’Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb, d’on passà a Tarragona el 1680 Celebrà concilis provincials a Tarragona el 1685 i el 1691 Reedificà el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Organització d’estudiants nacionalistes catalans fundada a Barcelona l’any 1932.
Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…
xivaisme
Hinduisme
Forma religiosa de l’Índia, centrada en el culte de Xiva .
Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà segles V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis
Cincinnati
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Ohio, als EUA, situada a l’eixamplament de la vall de l’Ohio.
Fundada l’any 1788 amb el nom de Losantiville, a la riba dreta del riu, la seva importància respecte a les vies de comunicació, especialment l’inici de la navegació fluvial el 1816, l’estengué uns 40 km al llarg del riu i uns 25 km terra endins L’aglomeració comprèn sectors de tres estats un percentatge important de la població inicial és d’origen alemany La funció principal és la industrial, especialment la producció de màquines eines Centre d’ensenyament superior University of Cincinnati, fundada el 1819, Hebrew Union College-Jewish Institute of Religion, el 1875, Xavier…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina