Resultats de la cerca

Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…

En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…

El principal animador fou l’advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, La Falç set números A la fi del 1972 el succeí l’ Esquerra Catalana dels Treballadors

Entre d’altres activitats es destacà la publicació de treballs i de llibres, com ara els quatre darrers de la Tarragona Cristiana d’E Morera i Llauradó D’ençà del 1979 l’Institut es remodelà i donà més empenta a les publicacions, la catalanització, la preferència pels treballs de caràcter collectiu i la visió comarcalista L’any 1997 la Diputació de Tarragona culminà la dissolució de l’entitat i es feu càrrec de les seves activitats

A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut L'any 2006 es tancà al públic, i la collecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007 Tenen interès els materials del Paleolític, del Neolític i, especialment, els del bronze final falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents…

Consta de tres etapes de creació i publicació la primera cobreix el període 1948-56, durant el qual es publicaren vuit Quaderns , entre els quals destaca Miscellània d’homenatge a Mn Lluís Constans 1956 Posteriorment, el 1979, es reinicià la publicació de treballs sobre la comarca, però les dificultats econòmiques impediren una veritable continuïtat periòdica de la revista fins el 1985 En aquest any s’inicià la tercera etapa –amb un número monogràfic vol 1 Homenatge al Dr Josep M Corominas –, gràcies a la collaboració del Patronat Francesc Eiximenis i la Generalitat de Catalunya…

Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat Catalana d’…

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té els seus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca, però sense excloure…

Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…