Resultats de la cerca
Es mostren 587 resultats
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les…
Pierre Lefranc
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític francès.
Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel…
V’ačeslav Mikhajlovič Molotov
Història
Política
Nom amb què és conegut V.M. Skrajabin, polític soviètic.
Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…
El que cal saber de l’ejaculació retardada
Hom considera que hi ha una ejaculació retardada quan, de manera repetitiva, es presenta una incapacitat per al desencadenament del reflex d’ejaculació després d’un període de temps prolongat d’estimulació sexual adequada, La incapacitat d’ejaculació es pot manifestar amb qualsevol pràctica sexual, però és més freqüent que només s’inhibeixi l’emissió de semen durant el coit vaginal No s’ha de confondre aquesta disfunció amb l’anomenada ejaculació retrògrada, situació que de vegades és deguda a l’extirpació de la pròstata i en la qual es produeix l’ejaculació, però el semen no és …
Milan Kundera

Milan Kundera
© Catherine Hélie - Gallimard
Literatura
Escriptor txec.
El seu pare era musicòleg i rector de la Universitat de Brno El 1952 es graduà en arts, cinema i literatura a la Universitat Carles de Praga, i posteriorment hi exercí la docència, professió que combinà amb la creació literària, l’assaig i la traducció Els seus primers llibres publicats foren reculls de poemes Ingressà al partit comunista txec el 1950, i en fou expulsat dos anys més tard per desviacionisme, però hi reingressà el 1956 fins el 1970, que en fou expulsat definitivament arran de la seva implicació en la primavera de Praga del 1968 Aquest any publicà dues…
John Brown
Història
Líder abolicionista nord-americà.
Descendent d’un dels emigrats del “Mayflower” i pare de 20 fills exercí diferents oficis als diversos estats que recorregué Animat d’un fort esperit religiós, es consagrà a la lluita contra l’esclavitud, especialment després del 1849, que estigué establert en una colònia de negres a North Elba Nova York, i després de l’escaramussa que sostingué el 1856 a Osawatomie Kansas Amb la intenció de fundar als Apalatxes un estat per als esclaus alliberats, s’apoderà de l’arsenal de Harper's Ferry Virgínia, d’on fou expulsat per les tropes del coronel Robert E Lee dos dels seus fills hi…
Antoni de Clariana i de Gualbes
Història
Militar
Noble, marí i militar, fill de Miquel de Clariana-Seva i d’Ardena.
Era comanador de l’orde de Sant Joan de Malta a Catalunya Expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco 1705 per austriacista, fou nomenat coronel de cavalleria pel rei arxiduc Carles III, i com a tal participà en la conquesta de Sardenya juliol del 1708 i en la batalla de Montnegre contra els francesos 1709 El 1711 es retirà, i el seu regiment fou dissolt Passà posteriorment al servei de la marina veneciana participà en l’expedició per a deslliurar l’illa de Corfú del setge turc i publicà un Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval o arte…
Eusebi Rodríguez i Salas
Història
Política
Polític comunista.
Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…
Claude Roy
Literatura francesa
Nom amb el qual és conegut l’escriptor francès Claude Orland.
Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració 1940 ingressà al partit comunista 1943, del qual fou expulsat 1958 per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria Conreà diversos gèneres, des de la poesia Le bestiaire des amants , 1945 Le poète mineur , 1949 Un seul poème , 1954 Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer , 1979, la novella La nuit est le manteau des pauvres , 1948 Le malheur d’aimer , 1958 La traversée du port des Arts , 1979, l’assaig Aragon , 1945 L’amour de la peinture…
Antoni Sesé i Artaso
Història
Economia
Dirigent comunista.
Membre de la Federació Comunista Catalanobalear i cofundador del Bloc Obrer i Camperol, en fou expulsat l’octubre del 1931 per haver-se mostrat favorable a les tesis del PCE i de la delegació de la Internacional Comunista Constituí amb Arlandís, Casanellas, Valdés, etc, el Partit Comunista de Catalunya el 1932 i assistí com a representant d’aquest en el comitè executiu de l’Aliança Obrera de Catalunya el 1934 En esclatar la guerra civil, formà part del PSUC i fou secretari general de la UGT Durant els fets de Maig del 1937 fou nomenat conseller del govern de la Generalitat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina