Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…
Els clínids: bavosa argentada
L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…
simfisandre | simfisandra
Botànica
Dit de l’androceu, la flor, etc, que té els estams totalment units en un sol cos tant pels filaments com per les anteres.
cinell
Botànica
Nom vulgar de diverses cladòfores, com la Cladophora glomerata
, que forma pinzells verds més o menys llargs, de filaments molt ramificats, en aigües corrents.
Les crisofícies
Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…
filatura

Esquema simplificat de la filatura per fusió d'una fibra polimèrica termoplàstica
© Fototeca.cat
Química
Indústria tèxtil
Conjunt d’operacions que permeten d’obtenir un feix de filaments artificials o sintètics a partir de la matèria primera en forma de massa viscosa.
Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada al raió…
estopa
Indústria tèxtil
Filaments de rebuig de l’operació de pentinar el lli o el cànem que hom aprofita per a fer-ne un fil de baixa qualitat.
cromàtide
Biologia
Cadascun dels dos filaments formats per la duplicació longitudinal d’un cromosoma, que esdevé visible en la profase de la mitosi i de la meiosi.
Les dues cromàtides de cada cromosoma estan unides pel centròmer Després que el centròmer es divideix en la metafase, i que cada cromàtide s’ha separat de l’altra, cada cromàtide esdevé un cromosoma
Els ateriniformes: joells o peixos sense sang
Constitueixen un ordre molt problemàtic des del punt de vista de la classificació, que acull unes 150 espècies de mida petita i mitjana, marines o d’aigua dolça, les quals tenen en comú el tipus d’aparell bucal, molt especialitzat i protràctil, i també el fet d’estar mancats de determinats ossos orbitals concretament el tercer, el quart i el cinquè infraorbitals Els ous que produeixen són demersals i tenen gotes d’oli, a més d’uns filaments adhesius Un altre tret característic és que de les dues aletes dorsals, la primera és constituïda per radis espinosos les aletes pelvianes,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina