Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Robert Boyle
Física
Físic i químic irlandès.
Fou membre preeminent de l’Invisible College, que el 1660 es transformà en la Royal Society El 1657 construí amb Robert Hooke una bomba pneumàtica basant-se en els treballs de l’alemany Otto von Guericke Observà que a l’aire hi ha un component necessari per a la combustió i la respiració, i que l’aire és suport de les ones sonores però no influeix sobre els fenòmens elèctrics i magnètics Perfeccionà el termòmetre de Galileu i adoptà com a punt fix de l’escala termomètrica el de la fusió del glaç En la resposta a una crítica al seu llibre New Experimental Physico-Mechanical…
Lluís Puigvert i Gabriel
Cinematografia
Muntador.
Vida Entrà de meritori als estudis Emisora Films d’Ignasi F Iquino, sota les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Joan Lluís Oliver Amb un contracte fix debutà amb La extranjera 1958, Joan Xiol, a més de treballar amb films dirigits pel mateix I Iquino com 07 con el 2 delante 1965, La mini-tía 1967 i De picos pardos a la ciudad 1968 També empalmà nombrosos espagueti-westerns, molts de Joan Bosch, com ara El terrible de Chicago 1967 La diligencia de los condenados 1970 Abre tu fosa, amigo llega Sabata 1970, amb collaboració en el muntatge d’Antoni Graciani Una bala marcada…
conversió
Militar
Acció de canviar una tropa de front girant al voltant d’un eix fix o mòbil, variació.
fons d’amortització
Economia
Part dels beneficis no distribuïts de l’empresa que aquesta destina a l’amortització del capital fix.
angle sòlid

angle sòlid
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Espai limitat per la superfície engendrada per una semirecta que, amb origen fix, recorre una línia tancada.
La mesura de l’angle sòlid feta en estereoradians s’obté calculant la superfície de l’esfera, de centre el vèrtex de l’angle sòlid i radi unitat, interceptada per l’angle sòlid
extravagant
Dret
Dit del notari o escrivà que no tenia assentament fix en una notaria, cúria o òrgan oficial.
òrbita
Astronàutica
Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
Les òrbites dels satèllits artificials i de les sondes còsmiques no sotmesos a forces propulsives poden ésser estudiades com les dels cossos celestes naturals, caracteritzades per sis paràmetres orbitals element d’una òrbita L’energia mínima necessària perquè un giny romangui en òrbita entorn d’un astre a una certa altitud pot ésser mesurada en funció de la velocitat tangencial que hom li ha de donar en el punt d’impulsió a l’òrbita, i si aquesta velocitat és sobrepassada, l’òrbita circular de mínima energia es converteix en ellíptica Si hom té en compte la rotació de l’astre central, cal…
Leonhard Euler
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Deixeble de JBernoulli a la Universitat de Basilea, fou professor de física 1730 i de matemàtiques 1733 a l’Acadèmia de Ciències de Rússia a Peterburg Nomenat, per Frederic el Gran, director de la secció de matemàtiques de l’Acadèmia de Ciències de Berlín, Caterina II el nomenà director de l’Acadèmia de Peterburg 1766 Fou membre de la Royal Society 1746 i de l’Académie Française des Sciences 1755 Estudià les sèries algèbriques i demostrà que només poden ésser emprades quan són convergents Introduí la notació f x , el nombre π, el nombre e com a base de logaritmes, la i per a representar la…
invenció
Música
Nom donat a una peça instrumental generalment de curta durada i de caràcter contrapuntístic.
Tot i que es poden esmentar precedents com el Premier Livre des inventions musicales 1555, de C Janequin, o les Invenzioni da camera , opus 10 1712, de FA Bonporti, el terme invenció està fortament vinculat a les 15 peces a dues veus BWV 772-86 que JS Bach inclogué en el seu Klavierbüchlein 'Petit llibre per a clavicèmbal', recull escrit amb finalitats pedagògiques per al seu fill Wilhelm Friedemann Aquestes peces, que el compositor intitulà inicialment Praembulum , i les 15 peces a tres veus BWV 787-801 incloses en el mateix recull i intitulades inicialment simfonies, juntament amb altres…
simetria

Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina