Resultats de la cerca

Els principals tipus etiològics són l’endocarditis infecciosa i l’endocarditis reumàtica De vegades hom fa extensiu aquest terme a diverses lesions trombòtiques o degeneratives de l’endocardi Les alteracions anatomicopatològiques es caracteritzen per la presència de berrugues en la superfície de l’endocardi valvular i per canvis proliferants i exsudatius en la mateixa substància endocàrdica Els resultats finals són les deformacions valvulars valvulopaties cròniques i els èmbols Les deformacions valvulars són degudes a l’engruiximent, l’escurçament, la fixació i la deformitat de…

Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877 fou premiada la seva…

Segons l’estructura i les característiques sexuals, els helmints paràsits de l’home s’integren en dos grans grups els anomenats nematohelmints i els platihelmints Classificació dels principals helmints patògens per a l'home i malalties que causen grup gènere, classe o subgrup espècie malaltia nematohelmints Ascaris A lumbricoides ascaridiasi Toxocara T canis toxocariasi T cati ídem Trichuris T trichiura trichuriasi o tricocefalosi Enterobius E vermicularis enterobiasi o oxiürosi Strongyloides S stercolaris estrongiloïdiasi o anguilulosi Anquilostoma A duodenale anquilostomiasi o uncinariasi…

Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al s XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…

En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne , que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses' Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apollo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o…

Capella que cal considerar desapareguda o almenys no clarament identificada, situada a la frontera entre els actuals municipis de Santa Coloma de Queralt Aguiló i Argençola Clariana La coincidència de titular i de topònim entre aquesta capella i la de Sant Pere Desvim, de l’antic terme de Miralles i ara del municipi de Veciana, ha fet suposar que es tractava d’una sola església, però la seva sovintejada repetició, amb la fixació dels seus límits, entre la vella documentació de Sant Cugat del Vallès esvaeix tot dubte i fa pensar en l’existència de dos Sant Pere del Vim o Desvim El…

Situació Vista exterior de la gran cova que abrigava aquest desaparegut hàbitat ECSA - A Roig La cova de l’Espluguell es troba situada dins el tall natural del torrent del Forat Negre, obert a la cinglera a uns 1000 m d’altura, a llevant del poble de Serradell ARD Mapa 33-11252 Situació 31TCG274832 Ermitage o balma Aquesta és una cavitat ja d’una certa envergadura, amb un recorregut d’uns 67 m de fondària i una secció de galeria de més de 10 m d’alçària L’ocupació medieval se centra dins el gran pòrtic d’entrada, on encara s’han pogut identificar restes de murs i paviments situats a diferents…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…