Resultats de la cerca
Es mostren 667 resultats
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der…
Mides
Mitologia
Personatge mitològic, rei de Frígia, heroi de diverses llegendes populars.
Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…
Mado Robin
Música
Soprano francesa.
Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…
Johann Anton Filtz
Música
Compositor i violoncel·lista alemany.
Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa,…
Silvestro di Ganassi dal Fontego
Música
Instrumentista, compositor i teòric italià.
El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós…
Severino Gazzelloni
Música
Flautista italià.
Fou alumne de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Començà la seva carrera com a flautista solista de l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma i ben aviat emprengué gires per Itàlia i Europa amb un repertori molt ampli, encara que demostrà una afinitat particular per la música barroca i la del segle XX Molts compositors, especialment italians, com Berio, Maderna, Nono o Petrassi, li dedicaren algunes obres Fou professor de l’Acadèmia de Santa Cecília, així com dels Cursos d’Estiu de Darmstadt i de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki Entre les obres que enregistrà sobresurten els Concerts per a…
Claudi Arimany i Barceló
Música
Flautista.
Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el…
Klaus Hirte
Música
Baríton alemany.
En principi cantant aficionat, el seu talent fou descobert ben aviat i el 1964 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart Set anys després interpretà a Nuremberg el paper de Beckmesser Els mestres cantaires de Nuremberg , actuació que repetí més tard a Munic, Stuttgart i Düsseldorf i al Teatre dels Festivals de Bayreuth 1973 i 1974 El 1972 interpretà el paper d’Antonio de Les noces de Fígaro al Festival de Salzburg i el de Papageno de La flauta màgica al Festival de Ludwigsburg També estrenà òperes de compositors contemporanis, com El parc , de Hans Gefors Wiesbaden, 1992, o Don…
danzón
Música
Dansa de saló sorgida a les zones urbanes de Cuba.
Escrita en forma de rondó i amb influències africanes, deriva de la contradansa i l’havanera Gaudí de gran popularitat al final del segle XIX La música no era d’origen popular, sinó escrita per compositors com Miguel Failde, Raimundo Velenzuela o Antonio María Romeu No obstant això, les comparsas grups populars de músics i balladors principalment negres es feren seu el danzón per la gran acceptació que tingué La part musical era interpretada habitualment per un conjunt que incloïa una flauta o un clarinet, que tocaven passatges de gran agilitat en forma de variacions sobre un…
El Mundo Musical
Música
Revista musical de Barcelona.
És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina