Resultats de la cerca

La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus…

Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…

Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la…

La seva església parroquial és dedicada a sant Sebastià El castell de Puigdelfí fou concedit el 1066 a Ponç de Montoliu situat dins el territori del Codony, Puigdelfí fou donat el 1160 al monestir de Santes Creus

El 15 de febrer de 1809, durant la guerra del Francès, hi tingué lloc la important i dura batalla del pont de Goi , en la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona

Forma un conjunt amb la cova de la Vila i altres cavitats de la zona, que geològicament tenen l’origen en els conglomerats resultants de les terres emergides fa uns 25 milions d’anys Els nombrosos rius i torrents que hi desembocaven donaren lloc a una zona d’alta concentració hídrica La filtració de les aigües subterrànies provocà com a resultat de l’erosió l’aparició de fissures i fractures en forma de coves En total, la gran cavitat natural, travessada per un riu subterrani, supera els 3,5 km de longitud de galeries Descoberta el 1853, no fou explorada fins un segle més tard, i hi tingué un…

El camp semàntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta xàfec , sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se'n deriva crescuda El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’àrea lingüística catalana, és suplert per d’altres com aiguada, a Mallorca rubinada, a la Segarra i l’Urgell barrancada i riuada, al País Valencià diluvi, a Menorca Els aiguats són una manifestació normal del règim pluviomètric mediterrani A la façana mediterrània de la península Ibèrica i a les Illes Balears els aiguats van associats a les…

Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…

Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents A la dècada de 1960 impulsà l’Escola de Marineria, dirigida per Tomàs Forteza, que estengué l’afició a la vela L’actual seu social del club, dins del…