La primera referència documental del lloc de Vimbodí és de l’any 1079, en què el pelac de Vimbodí apareix com una de les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí. Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV atorgà la carta de població a favor dels pobladors del terme de Vimbodí. El 1169 ja és esmentat el castell de Vimbodí en el document de donació que fan Joan i la seva muller Berenguera a Carbonell i a la seva dona, també anomenada Berenguera, d’una parellada d’alou amb horts i cases, i la tercera part del castell de Vimbodí, amb els seus termes i part dels seus drets, amb la condició que hi fessin estada i guardessin tant el castell com la vila. El 1172 el rei Alfons I cedí el lloc i terme de Vimbodí al monestir de Santa Maria de Poblet, que l’havia desempenyorat per 300 morabatins. El 1189 Carbonell de Vimbodí, castlà del castell, realitzà un acte de convinença amb el monestir de Poblet sobre la castlania de Vimbodí, que el primer tenia com a hereu de Joan de Vimbodí. D’altra banda, entre els anys 1181 i 1182, l’abat de Poblet hagué de fer diversos actes de convinença amb l’arquebisbe de Tarragona i l’orde del Temple sobre els drets que corresponien a cadascuna de les esmentades institucions sobre Vimbodí.
Al segle XIII el rei Jaume I confirmà el lloc de Vimbodí com una de les possessions del monestir de Poblet i al segle XV el monestir de Poblet completà el seu domini amb la compra de la jurisdicció criminal de Vimbodí. Aquesta possessió romangué en poder del monestir de Poblet fins al segle XIX.
Del castell de Vimbodí no en queda rastre. Segurament es trobava a la part alta de la vila, prop de l’església parroquial o en el mateix indret.