Resultats de la cerca

El mascarell Sula bassana és un ocell marí molt més gran que les gavines ateny 92 cm, fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre L’exemplar de la fotografia és immatur Esteve Grau El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…

Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…

Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…

Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…

Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…

El nom ve de la creta , material abundant en aquest període Sembla que s’inicià fa uns 140 milions d’anys i que en durà uns 79 milions Fou una època d’una gran intensitat orogènica, en especial en el continent americà, i l’activitat magmàtica fou molt extensa els Pirineus, els Balcans, els Andes, l’Amèrica del Nord grans batòlits, el Dècan colades basàltiques que assoliren 300000 m 2 de superfície i 7000000 m 3 de volum total S'aixecaren els Alps de sota de la mar de Tetis i, vers l’est, els Carpats i les serralades de l’Himàlaia El clima no presentava grans diferències amb el del Juràssic a…

Esquema simplificat d’una esponja hexactinèllida i tipus d’espicules, amb indicació del lloc on se solen situar 1 pleuràlia, 2-5 parenguimàlia, 6 basàlia, 7 gastràlia, 8-10 microscleres 8 amfidisc, 9 codohexactina, 10 hexàster 11 dictionàlia Biopunt, a partir de fonts diverses Defineixen aquestes esponges la presència en el mesènquima d’espícules silícies de tres eixos i l’existència d’un sistema aqüífer que recorda el del tipus sícon La seva biologia és poc coneguda, i de fet, fins fa ben poc no se n’han sabut alguns aspectes citològics i fisiologics importants cal tenir present que la…

Els tallarols i les tallaretes són ocells del grup dels sílvlds, petits de 12 a 15 cm i bellugadissos, molt cantadors, que no es deixen veure fàcilment a les vores dels boscos, als parcs i als jardins Els caracteritza el bec fi, la silueta esvelta, amb el cap ben definit, i els colors suaus i poc contrastats del cos, especialment en les femelles, que són difícils de distingir La tallareta vulgar Sylvia communis , a dalt, a l’esquerra i el tallarol trencamates S conspicillata , a dalt, a la dreta s’assemblen pels colors, però aquest darrer és més petit i es limita a les comarques més seques…