Mascarell

El mascarell (Sula bassana) és un ocell marí molt més gran que les gavines (ateny 92 cm), fàcilment identificable en vol pel color negre de la punta de les ales, la llargada del bec i la forma de la cua, en punxa. L’artificiosa denominació vulgar catalana respon a l’aparent màscara que li barra el rostre. L’exemplar de la fotografia és immatur.

Esteve Grau.

El mascarell és exclusiu del N de l’Atlàntic, amb espècies molt similars a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. La població mundial volta les 213 000 parelles reproductores, el 70% de les quals són a les illes Britàniques i creixen a un ritme del 3% anual. A l’hivern es dispersa per l’Atlàntic i, minoritàriament, per la Mediterrània; la població de la seva cubeta occidental es calcula en uns 10 a 20 000 mascarells, els quals colonitzen les zones d’aigües més fredes.

Als Països Catalans, tot i que es troben a tot el litoral, illes incloses, la distribució és desigual, ja que a les Balears és molt escàs, i segurament més que un hivernant és un visitant hivernal divagant. També dins el territori continental hi ha diferències, ja que són més abundants al sector nord del territori. El cap de Creus ofereix molt bones condicions per a l’espècie, i s’hi observen les concentracions més grans, de fins a 60-70 exemplars pescant plegats. Altres punts, com els deltes de la Tordera, el Llobregat i l’Ebre, o el cap de la Nau són també indrets bons per a observar-los, especialment en les èpoques de migració. De tota manera, no s’apropen gaire a les costes i la major part dels mascarells hivernants viuen a la mar, des d’unes 3 milles nàutiques fins a l’esfondrament de la plataforma continental.

Distribució de les observacions de mascarells (Sula bassana) adults, subadults i joves al llarg dels diferents mesos de l’any en una zona marina d’estudi situada entre Badalona i Vilassar de Mar. Les dades corresponen al nombre d’exemplars vistos per hora d’observació i han estat compilades en períodes quinzenals i expressades en mitjana. Noteu que en les dues migracions, l’augment del nombre d’individus observats mostra, especialment en els joves, dos pics separats aproximadament per un període d’un mes, cosa que es correspon amb la diferència que hi ha entre la fenologia de cria de les colònies britàniques orientals i occidentals.

S.F.F.B. / Román Montull, original de Carles Carboneras.

Entren a la Mediterrània a través de Gibraltar. Els individus joves de l’any arriben als Països Catalans al final de setembre-principi d’octubre, i durant la primera quinzena d’octubre ho fa la resta d’individus. El pas es perllonga durant el novembre i part del desembre. Majoritàriament, els adults marxen des de la primera quinzena de febrer a la primera de març, i els joves, de la segona quinzena de març a la segona d’abril. Finalitzada la migració, resten alguns mascarells adults i joves, els quals s’observen fins a la darreria de maig-començament de juny, i alguns anys fins als primers dies d’agost. La població que visita el sector central del Principat és composta per més del 75% d’adults, quasi el 20% de joves de menys de 2 anys i quasi el 5% de subadults (entre 2 i 4 anys). Les observacions des de terra estant donen una proporció molt més elevada de joves, per tal com aquests migren molt més a prop de la costa que els adults. És possible que en el nostre territori les proporcions puguin variar latitudinalment.

Actius durant les primeres hores del matí i el capvespre, sovint es reuneixen en grupets d’una vintena d’individus, al darrere dels pesquers, volant més enlairats que les gavines i gavians. Mitjançant grans picats, pesquen també en solitari, especialment els verats (Scomber). A la nit dormen isoladament unes poques milles mar endins.