Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de València el 1985, any a partir del qual hi exerceix la docència, es doctorà el 1991 És un dels poetes dels vuitanta més interessants i representatius del País Valencià Del 1997 al 2004 fou vicepresident de la branca valenciana de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana És collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació Ha publicat, entre d’altres Passadís voraç del silenci 1985, Tatuatge 1989, premi Ausiàs Marc 1988, L’holandès errant 1994, premi Ciutat de Palma 1993, La mar 1997, premi Vicent Andrés Estellés 1996, L’odi 2005…

La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa Diari de Barcelona , novembre del 1872 A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-…

Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual

Fou pioner en la difusió d’aquesta pràctica esportiva a les comarques lleidatanes El 1987 organitzà, sota la direcció de Pablo Martínez Delgado, les primeres competicions de curses d’orientació a Catalunya entre els alumnes de l’Acadèmia de Suboficials de l’exèrcit espanyol i obertes a la participació de civils Durant la dècada de 1990 també organitzà diferents proves del calendari de competició de les federacions catalana i espanyola de curses d’orientació Ha organitzat jornades d’orientació amb els alumnes de l’INEFC, en collaboració amb el professor d’activitats a l’aire lliure Joan …

Volgué abraçar tota mena de treballs d’investigació en català o en castellà, d’autors valencians o no valencians, amb la condició que tractessin de temes relacionats amb el País Valencià, sobretot dels seus aspectes lingüístics Projectada per a sortir trimestralment, tingué sempre, per diversos motius, un caràcter molt irregular Fou dirigida per Artur Zabala, director, també, de l’Institut de Literatura i Estudis Entre d’altres autors, la revista conegué la collaboració de Dámaso Alonso, Manuel Sanchis i Guarner, Joan Fuster, Martí de Riquer, Rafael Ferreres, Josep Gulsoy,…

Exercí també com a escultor i mestre fuster Es casà amb una filla de l’impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d’impremta Bro —que vengué després—, de terres a Pujals dels Cavallers i de diverses cases de Girona Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d’Isabel II Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseïa també una casa al número 10

La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes la més coneguda és Bella de vós só enamorós A partir del 1601, almenys, el recull augmenta amb més cobles catalanes i amb la cançó de Los comendadores Des del 1573 aquest cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l’autor és Joan Timoneda, que el degué editar la primera vegada a València el 1556 o el 1557 Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l’obra catalana de Timoneda titulat Flor d’enamorats 1973

En la seva pintura, dedicada al paisatge, es mescla la influència d’alguns pintors mallorquins actuals Antoni Gelabert, Joan Antoni Fuster i Valiente i d’alguns d’estrangers, com Tito Cittadini i Archie Gittes Exposà per primera vegada a les Galeries Costa de Palma 1947, i posteriorment a Barcelona, Madrid i altres localitats mallorquines La seva obra fou guardonada en diverses ocasions Com a llibreter, l’any 1941 fundà Llibres Mallorca, que vengué el 1947 El 1949 adquirí a Palma les Galeries Danús en actiu fins els anys noranta, on conservava un bon arxiu biobibliogràfic de…

En la breu etapa inicial que acabà el 1936, aconseguí que el perllongament de la Diagonal fins Esplugues tingués més amplària que el traçat inicial Reprengué l’activitat el 1952 amb l’organització d’actes cívics Els anys setanta, presidida per Josep M Poal i Ballarín, encapçalà diverses campanyes denúncia del projectat ‘Plan de la Ribera’, petició de soterrament del trànsit a la plaça de Lesseps, recuperació del monument al Doctor Robert Destacà en les accions collectives a favor del català El 1975 en fou elegit president Ramon Fuster i Rabés El 1981, amb Miquel Esquirol i…

En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i Margarit i Francesc…