La màquina de Bernardí Alcañiz per a premsar raïm i separar la rapa (Diari de Barcelona, novembre del 1872).
A mitjan segle XIX, el 1852 concretament, Bemardí Alcañiz i Meller obrí un taller de fuster a Manresa, al passeig del Riu, davant de la que serà l’estació del ferrocarril.
Bemardí Alcañiz devia ser un home espavilat i amb traça, no tenia estudis, i fou un hàbil dibuixant. El 1862 va obtenir un privilegi d’invenció per unes màquines ideades per ell mateix que premsaven el raïm i separaven la rapa.
Inicialment, les màquines eren totes de fusta, però la conveniència de millorar-les va obligar el fuster a convertir-se també en manyà i a incorporar un cilindre de ferro i altres peces d’aquest material. L’energia, la trobava en el riu proper.
El 1888 guanyà una medalla d’or a l’Exposició de Barcelona amb una màquina nova, destinada a esclofollar ametlles i avellanes, a base d’unes maces col·locades en bateria que trencaven la fruita seca sense esclafar el gra. Després va afegir-hi una màquina per a pelar i moldre ametlles, i altres aplicables a la pastisseria.
Alguns anuncis publicats per la casa ens permeten conèixer el preu i la producció d’aquesta màquina.
El corresponsal de La Ilustració Catalana, que va publicar unes cròniques sobre les principals ciutats catalanes al final de segle, no es va oblidar de l’empresa dels Alcañiz, ara a nom de Fills i Germà de Bemardí Alcañiz, quan visità Manresa. Després de descriure la fàbrica i la seva producció, diu:
"En aquest concepte d’indústria agrícola disfruta Espanya d’una reputació envejable. El veterà i afectuós senyor Alcañiz estava treballant en la confecció dels plànols de les seves màquines, dibuixant-los amb una habilitat admirable, i els seus laboriosos nebots dirigien les construccions. Vaig passar entre ells una estona admirable! " (La Ilustració Catalana, 1893-94).
Al començament de segle s’extingí el taller de maquinària i els seus locals foren ocupats per l’empresa tèxtil Roca.