Resultats de la cerca

De vocació precoç, rebé un gran suport en la seva formació del compositor Oscar Hammerstein, que fou el seu tutor després del divorci dels seus pares Després de graduar-se en estudis musicals al Williams College de Massachusetts l’any 1950, on obtingué el Hutchinson Prize for Music Composition, amplià estudis amb Milton Babbitt  1950 Abans de graduar-se, havia compost i escrit la lletra de diversos musicals, però la seva primera obra com a professional,  Saturday Night 1954, no fou estrenada fins el 1997 Entre els seus primers treballs per a Broadway hi ha la música incidental per a l’obra…

El primer programa de l’escola defensava la supressió de les fronteres entre artistes i artesans i la substitució de la recerca individual pel treball en equip Des del primer moment hi hagué Lyonel Feininger, l’any 1920 hi entraren Paul Klee i Oskar Schlemmer, i el 1922, Vasilij Kandinskij L’orientació pedagògica fou obra de Johannes Itten, que preconitzava la supremacia de mitjans d’expressió sobre el tema, i la necessitat d’aprendre per l’experimentació i la pràctica El 1923 Itten fou substituït per László Moholy-Nagy , el qual hi introduí l’esperit de recerca científica i de connectar amb…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes…

Molt difós a l’Occident a través del món cultural britànic, comença a cedir davant la difusió creixent del sistema pinyin , promogut pel govern de la República Popular de la Xina

Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat 1918 Fritz Haber…

Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée…

Aparegué el 2 de maig de 1886, festa dels Jocs Florals de Barcelona, que Almirall presidí aquell any L’assaig és la primera exposició sistemàtica del catalanisme com a doctrina política estructurada, més enllà del pur sentiment Amb plantejaments predominantment positivistes, s’hi teoritza el particularisme, centrat en el cas català, però amb referents internacionals, i es fa balanç de la seva evolució L’estil sol ser fluid i contundent, tot i que, en el pròleg, l’autor confessa que l’escriví només en dos mesos, a fi que fos publicat coincidint amb la seva presidència dels Jocs Florals, i s’…

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…

La geografia Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km 2 , mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km 2 Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes La mitjana anual de pluges és de 1500 mm a les zones costaneres i de 3800 mm a 5100 mm a les àrees muntanyoses L’illa té…