Resultats de la cerca

Les negociacions START foren una continuació de les SALT, en quedar aquestes interrompudes perquè el senat nord-americà no ratificà els acords signats SALT II de 1979, com a represàlia a la intervenció soviètica a l’Afganistan, i restaren paralitzades el 1983 per la retirada soviètica davant la decisió nord-americana de desplegar els anomenats euromíssils Amb l’arribada al poder del líder soviètic M Gorbačov 1985 es reactivaren les negociacions i s’acordaren diversos tractats sobre desarmament que culminaren el juliol de 1991 amb la signatura del START, l‘URSS assumí l’obligació de reduir en…

El ducat de Richmond fou concedit el 1525 pel rei Enric VIII d’Anglaterra al seu fill illegítim Henry Fitz Roy, a la mort sense fills del qual 1536 revertí a la corona Posteriorment fou concedit diverses vegades i revertí sempre a la corona Per darrera vegada fou concedit el 1675 a Charles Lennox mort el 1723, fill illegítim del rei Carles II, i encara el porten els seus descendents agnats, els Gordon-Lennox, també ducs de Gordon El comtat de Richmond fou portat pels comtes de Penthièvre una branca dels ducs de Bretanya després que el comte Alà I de Penthièvre mort el 1089 construí el castell…

Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic , coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit…

Succeí Esteve I després d’haver-lo obligat a reconèixer-lo com el seu hereu Ultra les possessions de la corona anglesa, concentrà també parts importants del territori francès Anjou, Turena, Normandia i Maine, heretats dels seus pares, i Aquitània, Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya, pel seu casament amb Elionor d’Aquitània 1152 Lluità contra l’Església i la noblesa per aconseguir l’enfortiment de la monarquia En l’intent de limitar el poder dels tribunals eclesiàstics, per les constitucions de Clarendon 1164, topà amb Thomas Becket , l’afrontament amb el qual s’agreujà quan el rei féu…

El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-1032, Bernat II 1035-d 1067 i Ramon II 1078-1130/34 Pel…

Filla de pare català i mare belga, d’origen holandès, es formà a Barcelona i és considerada hereva de la tradició pianista de Granados-Marshall, que també ha sabut transmetre des del seu vessant de pedagoga Estudià amb Frank Marshall i, més tard, amb Alícia de Larrocha i Xavier Montsalvatge composició a l’Acadèmia Marshall Destacà de seguida com a solista i oferí concerts amb orquestres de renom internacional al costat de directors de fama Cal destacar especialment la gira de concerts per Europa i el Japó que realitzà amb el director Igor Markevitch, amb qui collaborà molt…

El 1600 Alexandre de Bournonville mort el 1656, comte d’Hennin i ambaixador de l’emperador i per a qui el rei de França creà el ducat de Bournonville , es casà amb Anne de Melun, marquesa de Risbourg Llur fill i hereu, Alexandre de Bournonville , per a qui Felip IV de Castella creà el principat de Bournonville , fou lloctinent de Catalunya el seu germà, Jean François de Bournonville , marquès de Risbourg, fou mestre de camp a Catalunya, on contragué un primer matrimoni 1659 amb Maria de Perapertusa, hereva dels vescomtes de Jóc fill de la segona muller fou Miquel-Josep de…

De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora també hi…

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan de Montagut…

Doctorat en ciències químiques El 1947 fou nomenat conseller delegat de Derivados Forestales —de la qual fou propietari des del 1972—, empresa que patentà i comercialitzà amb gran èxit un producte consistent en formol concentrat extret de la fusta amb un mètode de la seva invenció Amb l’acumulació de patents la companyia es consolidà com un líder mundial en la fabricació de paraformaldehid i altres productes del sector Inicià la seva activitat filantròpica la dècada de 1960 amb una donació a la residència Casa Pairal de Vilassar de Mar El 1977 refundà el Rotary Club després de la dictadura…