Resultats de la cerca
Es mostren 831 resultats
Sant Cristòfol de Lliçà de Vall
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de Lliçà es troba en un petit altiplà dins el barri conegut històricament com la Sagrera, fora del centre actual de la vila La primera notícia referent a la parròquia de Lliçà de Vall es troba al cartulari de Sant Cugat, en un document datat l’any 946 quan els esposos Senderet i Elisabet donaren al senyor i a la casa de Sant Cugat un alou consistent en terres i vinyes al terme de Lliçà de Vall, al lloc de Perafita Durant els segles X i XI, el Cartulari de Sant Cugat recull diverses donacions de terres efectuades a la parròquia de Lliçà de Vall, que és…
Castell del Talladell (Tàrrega)
Art romànic
El poble del Talladell és situat a 390 m d’altitud, a la dreta del riu d’Ondara Aquest indret és poblat des de temps remots, ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics, i prop del poble s’ha descobert una necròpoli romana possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana, encara que històricament no sigui documentat El seu nucli antic es formà entorn del castell del Talladell, del qual avui dia no queda cap vestigi arquitectònic, però sí alguns documents d’època medieval La primera referència d’aquesta fortalesa data del 1063, any en què els…
Bèlgica 2011
Estat
Després de 250 dies sense govern i de nombroses temptatives, el socialista francòfon Elio Di Rupo va encapçalar l’executiu belga © Unió Europea Després de completar el rècord europeu absolut de dies sense govern 250, l’Estat belga va semblar tornar a la normalitat el 5 de desembre, quan el socialista Elio Di Rupo va anunciar la formació d’un govern d’unitat En el nou govern hi havia representants de sis partits socialistes, conservadors i liberals de Flandes i Valònia En va quedar fora la Nova Aliança Flamenca N-VA, de signe conservador, secessionista i republicà, que el 2010 havia obtingut…
Eivissa i Formentera

Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,…
ordenació sacerdotal de la dona
Cristianisme
Accés de les dones als ministeris ordenats.
Històricament, cap Església cristiana admeté l’ordenació sacerdotal de la dona, i no fou fins a la consolidació de les esglésies sorgides de la Reforma que els seus adeptes i dirigents plantejaren l’accés de les dones als ministeris fins i tot als superiors, tot i el concepte peculiar sobre la sacramentalitat d’aquestes “ordenacions” Des del segle XVIII, l’Església metodista admeté dones habitualment en l’exercici del ministeri, però fou sobretot a partir de la segona meitat del segle XX que la pràctica es generalitzà en les altres confessions reformades Actualment, bé que la majoria aproven…
Lope de Espejo
Historiografia catalana
Poeta i literat, també anomenat Lupo de Spechio.
Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…
Tirol del Sud
Divisió administrativa
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige S’identificà amb l’alta conca del riu Adige Etsch, i comprèn també una petita part del Pustertal Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3664 m Ortler, 3 899 m Weisskugel, 3736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E L’explotació dels boscs, l’agricultura vinya a les valls i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals Hi ha producció d’energia elèctrica La capital és Bozen, i altres centres…
semita
Història
Individu d’un dels pobles que constitueixen una unitat etnicolingüística que ocupa una regió limitada al N pel Taure i l’Antitaure, al s. per l’oceà Índic i la mar d’Aràbia, a l’E per l’altiplà irànic i a l’W per la mar Roja i la Mediterrània.
Successives migracions han estès les llengües semítiques a Etiòpia i a l’Àfrica septentrional El mot fou usat per primer cop per ALSchlözer el 1781 per a designar un grup de llengües arameu, hebreu, àrab i fenici parlades per pobles que un passat bíblic Gènesi feia, en llur majoria, descendents de Sem, fill de Noè És impossible d’establir quin és el primitiu poble semític i el lloc on habitava En època històrica, pobles de parla semítica anaven penetrant en onades successives als països civilitzats del Pròxim Orient i de Mesopotàmia A partir d’aquesta migració constant és legítim de…
ragtime

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Gènere musical nord-americà, desenvolupat per músics afroamericans i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda, orquestrina de ball…
Sant Julià de la Torre (Sort)
Art romànic
Situació Capella del veïnat de la Torre, ara convertida en parroquial de Llessui ECSA - JA Adell L’església de Sant Julià es troba en el barri de la Torre de Llessui, que és situat al costat del nucli urbà de Llessui Mapa 33-10214 Situació 31TCH419020 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a Llessui, descrit en la monografia precedent JAA Història L’església de Sant Julià devia ser la capella del desaparegut castell de la Torre —documentat des del 1011 i el 1035—, i, per tant, degué restar vinculada històricament al castell, malgrat que no aparegui…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina