Resultats de la cerca
Es mostren 758 resultats
Manuel Henrich i Girona

Manuel Henrich i Girona
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Política
Edició
Impressor i polític.
Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…
Emanuele Maucci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc
Els Salvat
Manuel Salvat i Xivixell Manuel Salvat i Xivixell Revista Gráfica , 1901-02 Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor Manuel Salvat i Xivixell era barceloní Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava Un dels socis de la impremta…
ull
Disseny i arts gràfiques
Altura que sobresurt el relleu de la lletra o del signe del tipus d’impremta.
Gutenberg
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què fou conegut Johann Gensfleisch, presumpte inventor de la impremta de tipus mòbils.
Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…
Josep d’ Orga i Pinyana
Historiografia catalana
Literatura catalana
Impressor, historiador, filòleg i poeta.
Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…
,
Universitat de Cervera
Institució d’ensenyament superior, que substituí totes les altres universitats del Principat, fundada el 1717 a Cervera per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió.
La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…
Indaleci Castells i Oller
Historiografia catalana
Arxiver, cronista, polític i periodista.
Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…
Ignasi Colomer i Preses
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres…
Bernat de Granollachs
Literatura catalana
Astròleg i mestre en medicina.
Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina