Resultats de la cerca

Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…

La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…

En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità també la…

Estudià enginyeria a Madrid Treballà a la impremta Ramírez i Companyia de Barcelona Aviat en fou soci, i més tard en fou gerent El 1889 la convertí en Henrich i Companyia Fou la primera a posseir una rotativa, on hom imprimí “La Publicidad” des del 1889 També hi installà tallers de fotogravat i d’heliografia Com a editor publicà diverses obres en català Fou el primer president de la Federació de les Arts del Llibre, i presidí la Unió Sindical de les Indústries del Llibre de Barcelona Membre del partit liberal, fou diputat provincial, regidor, vicepresident de la diputació de…

Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…

Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del…

Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983…