Resultats de la cerca
Es mostren 818 resultats
Philip Langridge
Música
Tenor britànic.
Inicià els estudis musicals a la Royal Academy of Music de Londres, on es formà com a violinista Fins el 1964 tocà el violí en diverses formacions orquestrals i el 1962 començà els estudis de cant amb B Boyce i C Bizoni S’especialitzà en el repertori barroc i contemporani Destacà en diverses edicions del Festival de Glyndebourne i el 1983 debutà al Covent Garden de Londres, on interpretà alguns papers mozartians El mateix any cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York en Così fan tutte i el 1985 participà en el Festival de Salzburg amb Moses und Aron , d’A Schönberg, sota la direcció de…
Viorica Ursuleac
Música
Soprano romanesa.
Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta…
Gaietà Selva
Música
Organista català.
Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el dugueren a…
Tat’jana Petrovna Nikolajeva
Música
Pianista i pedagoga russa.
Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de…
Iu Pascual i Rodés
Tardor (1919), pintura d'Iu Pascual i Rodés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…
dret penal de l’enemic
Dret penal
Conjunt de normes punitives aplicades a determinats col·lectius diferent de les que conformen el dret penal ordinari.
El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota un control…
Sarah Lois Vaughan
Música
Cantant de jazz nord-americana.
El 1943 debutà com a cantant amb Earl Hines, i el 1944 amb l’orquestra de Billy Eckstine El 1946 inicià la seva carrera com a solista Vinculada a l’estil bop , es distingí pel seu virtuosisme vocal, l’amplitud de registre i la facilitat per a improvisar, qualitats que acostaren les seves interpretacions a les de trompetes i saxofonistes Actuà acompanyada tant de petits conjunts com d’orquestres i big bands A partir dels anys seixanta s’acostà al pop Actuà per tot el món i enregistrà nombrosos discs El 1982 fou guardonada amb un Grammy pel disc Gershwin Live Altres…
Luci Tarquini Prisc
Història
Cinquè rei de Roma (~616 aC-579 aC).
Fill de Damarat de Corint i d’una dona etrusca, anà a Roma i canvià el seu nom originari Lucumon pel de Tarquini Succeí el rei Anc Marci a la seva mort i es féu nomenar rei del poble Vencé els llatins, els sabins i els etruscs i es distingí com a bon reformador augment de la gens patrícia, desdoblament de les centúries eqüestres, etc emprengué grans obres públiques assecatge del fòrum per mitjà de la Cloaca Maxima, construcció del circ Màxim, etc Fou fet assassinar pels fills d’Anc Marci Hom creu que, malgrat les interpretacions diverses que subsisteixen a l’actualitat, cal…
György Cziffra
Música
Pianista hongarès naturalitzat francès.
D’una gran precocitat, rebé lliçons de piano del seu pare, intèrpret de cimbalom, i després les amplià a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on des del 1930 fou deixeble d’Ernö Dohnányi Del 1933 al 1941 feu gires de concerts Mobilitzat, la guerra interrompé la seva carrera pianística, que el 1947 reprengué tocant en locals de Budapest, mentre rebia lliçons de György Ferenczy Condemnat a treballs forçats del 1950 al 1953 per la seva oposició al règim comunista, s’exilià definitivament el 1956 arran de la revolta hongaresa A l’Europa occidental i als Estats Units causaren sensació les seves…
,
ritus de fertilitat
Temple de la fertilitat prop de Juli, Perú
© X. Pintanel
Religió
Ritus i costums pels quals l’home, sobretot de les civilitzacions agràries, ha expressat el seu reconeixement del sagrat, que es manifesta en la collita i, en general, en la fecunditat de la terra (ritus de fecunditat).
Molts d’aquests rituals han perdurat, amb noves interpretacions, quan la “religió de la terra” ha fet pas a religions universals, com el cristianisme, el budisme o l’islam En el cicle cultural es destaquen la festa de la sembra, la de l’inici de la recollecció i, sobretot, la del final de la collita La hierogàmia, l’orgia, la nuesa, així com l’ofrena de les primícies dels fruits o el vessament de sang de les víctimes i els àpats de comunió hi són molt freqüents També hi sovinteja l’aspersió amb aigua, i fins i tot amb semen, entesos com una fecundació mística de la terra Cal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina