Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
cometa de Hale-Bopp
Astronomia
Cometa descobert el 23 de juliol de 1995 per Alan Hale i Thomas Bopp (C/1995O1), quan encara es trobava a 1 500 milions de quilòmetres de la Terra.
El seu pas pel periheli es produí l’1 d’abril de 1997 i la màxima lluminositat que assolí fou -05, durant la primera setmana d’abril No passà gaire a prop de la Terra la distància mínima fou de 194 milions de quilòmetres el 23 de març de 1997 La inclinació del pla orbital del cometa respecte a l’eclíptica fou de 89°, i el període orbital, d’uns 3 000 anys Hale-Bopp és un cometa més polsegós que el seu predecessor, el cometa de Hyakutake , i per tant, mostrà una cua de pols força més brillant Tot i això, aquesta cua fou més curta perquè l’angle Sol-cometa-Terra no va ultrapassar els 50° A més…
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…
ambident
Química
Dit dels ions poliatòmics que poden reaccionar per dos punts diferents.
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
emissió electrònica
Electrònica i informàtica
Alliberament d’electrons d’una superfície cap a l’espai que l’envolta.
Pot ésser primària , quan és el resultat de l’elevació de la temperatura de la superfície emissió termoelectrònica o termoiònica, de la incidència de l’energia radiant emissió fotoelectrònica o d’un camp elèctric en el qual s’implica la superfície considerada emissió per camp, i secundària , quan és conseqüència del bombardeig d’una superfície amb electrons o ions En l' emissió termoelectrònica un cos a alta temperatura i en determinades circumstàncies pot alliberar electrons efecte termoelectrònic, que poden restar estàtics formant una càrrega espacial o ésser atrets per un cos…
oxidació autocatalítica
Química
Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire.
Una reacció d’autooxidació s’esdevé en dues fases La primera fase és lenta i controla el sistema d’oxidació Així, una substància B completament estable a l’oxigen de l’aire, pot ésser oxidada quan és afegida a un sistema d’autooxidació, puix que hi intervé l’intermediari peroxídic que és un oxidant més fort AO 2 + B AO + BO Aquest és el cas dels alcohols, que no s’oxiden per l’oxigen atmosfèric, però que quan són emprats per a inhibir l’oxidació d’una solució de sulfit sòdic per l’oxigen de l’aire, té lloc la seva oxidació simultàniament amb la dels ions sulfit Hom anomena també…
copernici
Química
Element químic de nombre atòmic 112, nombre màssic 277.
Fou obtingut al laboratori de la Societat per la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya el 9 de febrer de 1996 irradiant plom 208 amb zinc 70 i es descompongué en pocs microsegons en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa És un element radioactiu que no es troba a la natura A causa de la seva posició en la taula periòdica hom creu que ha d’ésser un líquid metàllic a temperatura ambient, amb propietats similars a les del mercuri Es coneixen quatre radioisòtops del copernici, el més estable dels quals té 285 de masa atòmica i una vida mitjana…
zeolita
Química
Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n
.
Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’…
itri
Química
Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.
De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dona l’òxid Y 2 O 3 Es fon a 1 523°C i bull a 3 337° Té una densitat de 4,457 g/cm 3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent Fou descobert el 1794 per J Gadolin, i el 1843 G Mosander l’obtingué en forma pura Hom n’ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97 És tres vegades més abundant que el ceri n’hi ha a la gadolinita, a la monazita 3% i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars Actualment és aïllat mitjançant resines…
David Jeffrey Wineland
Física
Físic nord-americà.
Graduat per la Universitat de Berkeley 1965 i doctorat per la de Harvard 1970 Posteriorment treballà amb Hans Dehmelt a la universitat de Washington fins el 1975, en què s'incorporà al National Institute of Standards and Technology, organisme federal dels EUA amb una de les seus a Boulder Colorado, on ha desenvolupat la carrera científica La seva recerca s'ha centrat en el disseny de sistemes de captura, manipulació i mesurament de ions i fotons, que han permès confirmar experimentalment els estats d'ambdues partícules que la mecànica quàntica havia postulat teòricament Aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina