Resultats de la cerca

La designació no esdevingué usual fins al segle XVI amb Gregori XIII No constitueix un tot orgànic, sinó una summa d’obres diverses, que tenen força d’obligar per elles mateixes, tot i que el Corpus no hagi estat mai promulgat Comprèn sis obres o reculls el Decret de Gracià ~1140, que aplega materials antics, des dels cànons dels primers concilis fins als capitularis francs les Decretals de Gregori IX 1234, compilades per Ramon de Penyafort el Liber sextus de Bonifaci VIII 1298, que recull la legislació del mig segle precedent les Clementines, recull de Climent V, amb els cànons del concili…

Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…

Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació 31TDG698312 Per…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…

D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos El primer el feu seguidor de J Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps Algunes de les seves obres foren impreses per O Petrucci en el volum Misse Antoine de Févin…

Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de distingir allò…

Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio 2000,  Corinna de Tànagra…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…