Resultats de la cerca

L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…

Hi figuren barrejats, amb una escassa consideració al dret consuetudinari, resolucions i jurisprudència de la cort comtal, fragments de les Exceptiones legum Romanorum del decret de Gracià, Interpretationes del breviari d’Annià, cànons del concili de Clarmont, fragments del llibre de Tübingen, constitucions de pau i treva, influències de la Lex Baiuvariorum mitjançant algun capitular dels reis francs, fragments del Liber iudiciorum visigòtic, altres d’Iu de Chartres potser mitjançant el decret de Gracià, consuetuds feudals llombardes, fragments de les Etimologies isidorianes,…

Nascut a través del costum, s’imposà i fou reconegut pels juristes i per les disposicions dels emperadors El feu, institució d’etiologia complexa, es convertí en una de les bases fonamentals de l’estructura social europea a l’edat mitjana que afectà tant el dret públic com el dret privat Les seves fonts foren escasses la principal, el Liber feudorum , aparegué al segle XII, fonamentada en els feus de Llombardia, i al segle XIII fou incorporada, després de diverses versions, al corpus A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de…

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio monacal hispánico…

Catedràtic de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona 1992, de la qual és membre de l’Aula Carles Riba Ha fet estudis sobre el món grec arcaic Píndar , Arquíloc , Homer , tragèdia Eurípides i sobre temes de tradició clàssica a Catalunya Ha publicat Lectura de Píndar 1977 i Introducció a la Ilíada Homer, entre la història i la llegenda 2008, premi Nacional de Cultura 2009 i, amb Carles Miralles , Archilochus and the Iambic Poetry 1983 i The Poetry of Hipponax 1988 Amb Cristina Serra, és autor de traduccions d’autors grecs antics Corpus Hermeticum y Asclepio 2000,  Corinna de Tànagra…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo…

Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…

Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava…

D’ascendència aristocràtica, s’ordenà de sacerdot A partir del 1507 entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor de Lluís XII El seu company a la cort, Jean Mouton, escriví un plany en ocasió de la seva mort i molts dels seus contemporanis, com Glareanus, Crétin i Rabelais, s’hi referiren en termes elogiosos El primer el feu seguidor de J Des Prés, una adscripció que fa justícia al seu estil clar i expressiu, tot utilitzant les tècniques més característiques i innovadores del seu temps Algunes de les seves obres foren impreses per O Petrucci en el volum Misse Antoine de Févin…

Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació 31TDG698312 Per…