Resultats de la cerca

El castell de Barberà fou llegat l’any 1005 per Guitart a la seu de Barcelona i a l’església de Sant Miquel d’aquella ciutat Un any després el comte Ramon Borrell i la seva muller Ermessenda completen la donació, i en el document corresponent no sols esmenten el castell sinó també les esglésies que hi ha fundades És evident que una d’elles devia ser la del castell dedicada a santa Coloma Amb aquesta titularitat concreta surt esmentada l’any 1067 en el testament de Bonfill Odesind, jurat precisament en el seu altar A partir d’aquesta data són freqüents les referències que en…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Seró, situat a llevant d’Artesa i de Tudela de Segre La primera constància d’aquesta església, l’ofereix la donació feta per Ermengol IV l’any 1065 a l’abadia d’Àger amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el seu posterior trasllat a la canònica d’Àger per a ésser sebollit a la galilea Ermengol IV li atorgà una quarta part de la parròquia de Seró Per la seva banda, Arnau Mir de Tost feia donació en el seu testament de 1072 d’un condomini que tenia a Seró a l’església d’Artesa A la darreria del segle XII, en concret l’any…

L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un tal Guillem Arnau L’any 1152…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del llegat que féu als seus fills Guillem i Arnau, als…

Aquesta església es troba dins de l’antic terme del castell de Jorba Des d’un principi degué ser la capella del castell, que és la que pot ser confirmada documentalment, a més les seves runes es troben al puig del castell El terme de Jorba es documenta a partir de l’any 960, que el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba L’església comença a aparèixer en la documentació l’any 1032, ja que en el testament sagramental de Maier de Castelltallat es fa una deixa a Sant Miquel de Jorba Després aquesta església tornà a rebre una deixa piadosa l’…

Doctor en filologia romànica 1954, ensenyà literatura catalana i castellana, successivament a les universitats de Bonn 1954, Hamburg 1955-58, Missouri 1960-68 i Illinois-Urbana 1969-2000 En aquesta darrera universitat fou un dels organitzadors del Primer Colloqui d’Estudis Catalans a l’Amèrica del Nord 1978 Fou el màxim responsable de la fundació de la North American Catalan Society Els seus treballs sobre literatura castellana se centraren en l’estudi del pròleg com a gènere literari, l’edició de texts del segle d’or i la preceptiva dramàtica i la teoria poètica Quant al català, investigà…

La seva formació musical tingué lloc a la catedral de Barcelona, on ingressà com a escolà de cant vers el 1666 Allà fou deixeble de Marcià Albereda i Lluís Vicent Gargallo El 1672 abandonà la capella barcelonina, i tres anys més tard fou nomenat mestre de capella de Mataró, on residí en l’exercici del seu càrrec fins el 1685 Mentrestant es presentà a dues places de categoria superior a la seu de Vic, el 1680, i a la de Girona, el 1682, però en ambdues ocasions fou superat per Francesc Soler El 1685 obtingué la plaça de mestre de capella a Santa Maria del Mar de Barcelona, des d’on el 16 de…

Fill de Maurici Serrahima Es llicencià en dret, carrera que exercí Fou un dels promotors del grup Els Setze Jutges  dins el moviment de la Nova Cançó  catalana, de la qual el seu article del 1959 “Ens calen noves cançons” publicat en la revista  Germinabit es considera el manifest fundacional Escriví algunes lletres de cançons que interpretaren membres d’aquest moviment, entre les quals sobresurt especialment Què volen aquesta gent , musicada i popularitzada per Maria del Mar Bonet Com a lletrista és autor també de  Benvinguts , de Josep Lluís Moraleda, estrenada a la cerimònia d’inauguració…

Llicenciat en ciències econòmiques Treballà com a redactor econòmic al diari Cinco Días  i, des del 1983, exercí el periodisme a l’ Avui Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia Ha publicat, entre d’altres, Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Antoni Batista, La gran conspiració crònica de l’Assemblea de Catalunya 1991, amb Antoni Batista, L’Alt Empordà 1992 i  Què pensa Gabriel Ferraté 2005 Interessat en la figura de Salvador Dalí des d’una entrevista que li feu en la dècada del 1980, és considerat un dels millors especialistes de l’obra de l’artista Ha estat …

Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de Caselles, en…