Resultats de la cerca
Es mostren 932 resultats
Paul R. Krugman

Paul R. Krugman
© Denise Applewhite-Princenton University
Economia
Economista nord-americà.
El 1974 es graduà en ciències econòmiques a la Universitat de Yale i el 1977 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, d’on ha estat professor, així com també ho ha estat de la Universitat de Stanford i de la London School of Economics Des de l’any 2000 és professor de política i economia internacionals a la Universitat de Princeton A més, ha estat assessor del Fons Monetari Internacional , el Banc Mundial , les Nacions Unides , la Comissió Trilateral i el Departament d’Estat nord-americà, i participà en el consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton…
esgrima

Material i pista per a les tres armes d'esgrima
© Fototeca.cat
Esport
Art de jugar i manejar l’espasa, el sabre o altres armes blanques per tal de tocar el contrari sense ésser tocat.
Els seus orígens i el seu posterior desenvolupament van lligats a la història de l’espasa A partir de l’edat mitjana començà a definir-se com a art, en establir-se unes regles i uns principis mínims per a la defensa i l’atac amb espasa Al segle XV aparegueren els primers tractats els més antic conegut és el Flos duellatorum del friülà Fiore dei Liberi hom té referències, també, d’un tractat del mallorquí Jaume Ponç, escrit a la darreria del mateix segle Les regles i les escoles d’esgrima s’estengueren ràpidament pels països hispànics i itàlics i, després, per França, coincidint…
nova museologia

Vista d’una sala del Museu Egipci de Barcelona
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el…
vulcanologia
Geografia
Part de la geofísica que estudia els fenòmens volcànics.
Bé que en sentit restringit només hauria de cenyir-se als fenòmens lligats amb l’erupció dels magmes a la superfície, en la realitat comprèn també el conjunt de processos de la generació dels magmes en profunditat i llur evolució durant l’ascens cap a la superfície La vulcanologia, en el sentit que estudia les roques volcàniques laves solidificades i piroclasts, depèn de la petrologia Les roques volcàniques són examinades en làmines primes, fent ús del microscopi petrogràfic de llum polaritzada En alguns casos, quan els grans minerals són massa petits per a ésser estudiats amb el…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
pactes de Família
Història
Política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França, Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment la d’entesa en qüestions de política internacional.
Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII,…
Pont de Coll (Castellonroi)
Art romànic
Situació Petit pont d’època medieval molt malmès, però utilitzat encara per al pas dels ramats ECSA - JI Rodríguez Les restes d’aquest pont s’emplacen al sud-est del poble de Castellonroi Mapa 32-13 327 Situació 31TBG955393 Per a anar-hi cal seguir la carretera vella que de Catellonroi porta a l’actual N-230 El pont es troba a 1,5 km, justament després de passar el barranc del Solà, que baixa de la serra del mateix nom Pont Es tracta d’un pont d’un sol ull, format per un arc de mig punt de 3 m d’alçada, 3 m de llum i 3 m d’amplada El pont té, exteriorment, a banda i banda, sengles arcs fets…
Recinte fortificat de Trullars
Art romànic
El lloc de Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda “villa Truliarescum omnes suosvilares” Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars Truliars , juntament amb la seva església Molt probablement al segle XI…
centre de tecnificació esportiva
Esport general
Equipament en què els esportistes d’alt nivell poden desenvolupar les activitats pròpies de la tecnificació esportiva.
En collaboració amb les federacions esportives catalanes, els diferents centres de tecnificació estan integrats per esportistes i personal tècnic, que poden confluir en un espai físic o en diversos punts fixos o itinerants, i disposen de mitjans materials S’estableixen dins la Xarxa Complementària que figura en el Pla director d’installacions i equipaments esportius de Catalunya PIEC Els centres de tecnificació esportiva són impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Programa d’Alt Rendiment de Catalunya ARC, el qual té per objectiu la promoció i planificació de l’esport…
novetat
Indústria tèxtil
Teixit o gènere de punt que, per les combinacions de lligats, tipus de fils i colors, etc, segueix les influències de la moda i és sotmès a una renovació contínua.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina