Resultats de la cerca
Es mostren 4751 resultats
monestir de Mata
Monestir
Petit monestir (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d’història incerta, al Berguedà.
L’any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, feu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d’Urgell Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l’Aiguadora, i també amb unes ruïnes al N de l’Espunyola, que termenegen amb els municipis de Capolat i Avià, dins la parròquia de Coforb
Guía de actividades deportivas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista setmanal d’esports publicada a Barcelona el 1952.
Conté la programació i els resultats de les competicions de diferents modalitats d’esports i de categories esportives que tenien lloc a Barcelona i municipis limítrofs durant la setmana La informació era facilitada per les federacions esportives catalanes Cada número contenia la biografia d’un esportista famós i un índex dels camps de joc, per seccions Tingué una vida efímera
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Consorci públic d’entitats creat l’any 1984 per diverses entitats públiques amb l’objectiu d’impulsar els estudis de la regió metropolitana de Barcelona, promoure la formació de tècnics i assessorar l’administració local.
Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Llei electoral, fonts i estadístiques
La llei electoral i les circumscripcions catalanes durant la Segona República El 1931, la monarquia va decidir convocar eleccions municipals per al dia 12 d’abril, per tornar a la legalitat constitucional després de set anys de dictadura La campanya es va plantejar irremissiblement a l’entorn de la naturalesa del règim monàrquic o republicà i les opcions enfrontades ho foren sense fissures alternativa continuïsta i conservadora o alternativa republicana i de canvi social Els republicans havien concertat el pacte de Sant Sebastià l’agost de 1930 i van constituir un Comitè Revolucionari amb els…
L’evolució del planejament urbanístic i territorial
La situació del planejament urbanístic conegué una important transformació d’ençà del final dels anys setanta, arran dels canvis polítics i, en particular, de la realització d’eleccions municipals democràtiques En efecte, el gran creixement urbà dels anys seixanta i setanta havia estat acompanyat d’una assenyalada ineficàcia del planejament urbanístic Aquestes mancances del planejament, que tenien el seu origen en la situació política del moment i en les pressions dels agents econòmics, donaren per resultat un desenvolupament urbà especulatiu i desordenat Desenvolupament que comportà a…
vall de Seta
Vall del Comtat, entre la serra de l’Almudaina (1 008 m), al N, i la Serrella (1 379 m), al S, tancada a llevant per la serra d’Alfaro.
És drenada pel riu de Seta , afluent del d’Alcoi per la dreta la xarxa de barrancs és exageradament encaixada en les margues miocèniques — albarís — i s’acompanya de nombroses captures, meandres tallats i d’embotiments de diverses generacions Comprèn els municipis de Balones, Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Fageca i Famorca Sector de població morisca, després de l’expulsió fou repoblat, en part, per mallorquins
parc natural de l’Albufera
Zona declarada protegida el 1986 pel Consell de la Generalitat Valenciana.
La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera
la Vall de Bardaixí
Municipi
Municipi del sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Comprèn la vall de Rialbo però no la del seu afluent, per l’esquerra, el barranc d’Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera a Campo És accidentat pel sector occidental del massís del Turbó, i comprèn els pobles de Llert cap de municipi, Aguascaldas, Biescas, Santa Maura i Esterún
coll del Cantó

Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre AltUrgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina