Resultats de la cerca

Vida i obra La seva tasca investigadora se centrà en l’estudi de la implantació del marc institucional del règim napoleònic a Catalunya i a Espanya, i en la instauració de la Nova Planta al Principat imposada per Felip V arran del desenllaç de la guerra de Sucessió En la seva formació, hi influïren la vinculació del seu pare a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera –entitat de la qual fou vicepresident– i un oncle seu Joan Riba Faura, industrial blanquer i home de significada actuació política com a militant de la Lliga Regionalista L’origen de la seva vocació historiogràfica cal cercar-lo,…

L’evolució del poblament als Països Catalans durant el període 1960-80 tingué com una de les principals conseqüències l’accentuació de les tensions del mapa administratiu Fins a la fi d’aquesta etapa l’organització administrativa vigent fou la divisió territorial en vuit províncies a Espanya i un departament a França, que aplegaven més de 1 600 municipis Aquest model d’organització territorial de l’Estat, d’inspiració napoleònica, es caracteritzava, com és ben sabut, per la negació de les possibilitats d’autogovern de cada una de les regions Catalunya, País Valencià, les Illes…, l’…

El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…

El Vallès és una de les comarques històriques del Principat, situada dins la Catalunya Vella, a la regió de Barcelona, emmarcada per les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Bages, Osona, la Selva i el Maresme Vallès significa ‘vall’ la comarca és compresa dins una gran vall que s’estén a llevant de Catalunya, entre les serralades Litoral i Prelitoral, fins a arribar al mateix Montseny Aproximadament, els límits per la banda de ponent coincideixen amb els del bisbat de Barcelona El topònim Vallès respon a un fet d’una notable significació geològica i estructural, és a dir, a l’…

Situació i presentació El terme municipal del Bruc, de 47,21 km 2 , a l’extrem de llevant de la comarca, es troba en contacte amb el Bages i el Baix Llobregat i s’estén als vessants sudoccidentals del massís de Montserrat, a l’est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l’Anoia Dins la comarca de l’Anoia limita amb els termes dels Hostalets de Pierola S, Piera SW i Castellolí W Té contacte dins la comarca del Bages amb Castellfollit del Boix NW, Sant Salvador de Guardiola N, Marganell i Monistrol de Montserrat E, i dins el Baix Llobregat amb Collbató SE Formen els límits de llevant els pics…

La segona meitat del segle XVIII, i fins i tot el primer quart del segle XIX, no són pas uns anys amb gran abundància d’informació documental relativa a mobilitzacions populars, especialment si es comparen amb els segles XVI i XVII Però cal tenir en compte que el testimoni escrit de la mobilització popular és obra, sobretot, dels responsables de la seva repressió de manera que aquella escassetat pot indicar, tan sols, que durant el període esmentat les mobilitzacions que es produïen al marge o en contra de la llei devien ser menys rellevants Contràriament al que això podria fer pensar,…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de l’Estany a l’E amb el de Collsuspina i l’osonenc de Muntanyola al S amb els de Castellcir i de Castellterçol i amb el municipi bagenc de Monistrol de Calders, i a l’W amb els de Calders, de Santa Maria d’Oló i d’Avinyó, aquest a la comarca del Bages A més de la vila de Moià, cap administratiu del terme, hi ha les urbanitzacions de Montjoia, de Montví de Baix i de Montví de Dalt El territori és solcat per molts torrents i rierols els principals són el torrent Mal en part límit oriental, la riera del Gai, la de Moià o de Castellnou i les de…

Situació i presentació Es troba al límit entre les subcomarques de la Plana de Vic i les Guilleries Limita al N amb el municipi de les Masies de Roda, a l’E amb Vilanova de Sau, al S amb Sant Sadurní d’Osormort i Folgueroles i a l’W amb Gurb El terme comprèn el poble de Tavèrnoles, cap de municipi, el barri anomenat la Zona de les Piscines, al N i prop del cap administraitu, i la urbanització de Fucimanya, situada prop de l’indret on el torrent de l’Infern desguassa al Ter, al NE del terme Comprèn, a més, l’antiga demarcació parroquial de SantPere de…

La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…