Resultats de la cerca

El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…

Sorgí a l’empara de la Llei d’associacions sindicals del 1977, i fou constituïda per uns dos-cents socis La seva junta directiva fou presidida per Joan Miralles 1981-82, Jordi Serrat 1983-85, Joan Borràs 1985-86, Alfred Lucchetti 1987-95, Jaume Comas 1995-97 i Hermann Bonnín 1997 De caràcter autònom i autogestionari, d’una banda, defensa els interessos de la professió millores salarials, convenis o denúncia d’irregularitats, i de l’altra, dona serveis de tipus jurídic i laboral i informació sobre cursos, etc El 1987 la junta presentà la dimissió i l’associació es plantejà la…

S'ha dedicat a l’organització de conferències i cursets de les seves matèries i publica un voluminós anuari de filologia catalana titulat Llengua & Literatura el volum I és del 1986 Els seus promotors són Josep Massot president, Lola Badia secretari, Josep Moran tresorer i Teresa Cabré i Enric Sullà vocals

La majoria hi decidí d’adherir-se a la Tercera Internacional i, l’any següent, prengué el nom actual Del 1934 al 1938 formà part del Front Popular bé que el 1936 no participà en el govern del socialista Léon Blum Durant l’ocupació nazi de França 1940-44, participà activament en la Resistència, després, però, que s’hagueren trencat les bones relacions entre Hitler i Stalin Posteriorment participà, bé que breument, en el govern A partir del 1947, però, restà novament aïllat Pel juny del 1972 signà un programa comú amb els socialistes, al qual s’adheriren posteriorment els radicals d’esquerres…

La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació…

Producte típic de l’individualisme de la societat burgesa nascuda de la Revolució Francesa, fou el mitjà que substituí l’antic encàrrec directe per la moderna oferta de l’artista Cristallitzà a la segona meitat del s XIX a París, i es localitzà en botigues que, com la d’Adolphe Goupil, aviat esdevingueren parallelament editorials d’art per a promoure llurs negocis Va estretament unida al fenomen del marxandatge i ha servit de plataforma de llançament als corrents renovadors i avantguardistes dels s XIX i XX que mai no haurien trobat una tribuna oficial A Barcelona, l’origen de…

De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni Torres en la…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El…

Nascuda Doris May Tayler, es traslladà d’infant amb la seva família a Rhodèsia del Sud actual Zimbàbue, on, després d’un primer matrimoni 1939 del qual tingué dos fills, el 1943 es casà amb el militant comunista Gottfried Lessing, del qual adoptà el cognom Activa militant del Partit Comunista, el 1949 es divorcià del seu segon marit i es traslladà a Londres amb el seu fill nascut d'aquest segon matrimoni, i publicà la seva primera novella, The Grass is Singing , que obtingué una bona acollida El 1952 inicià el cicle de cinc novelles que titulà Children of Violence , i que comprèn…

Nascuda en un ambient marginal, als catorze anys fou finalista en un concurs de bellesa que li donà l’oportunitat d’accedir al món de l’espectacle, on conegué el productor Carlo Ponti , que es convertí alhora en figura paterna i mentor artístic, i amb el qual es casà l’any 1966 Des del 1950 actuà com a extra en una desena de films, i el 1952 protagonitzà el primer llargmetratge, La favorita 1952, adaptació de l’òpera homònima de Donizetti dirigida per Cesare Barlacchi L’any següent aconseguí una certa projecció amb una altra adaptació operística, Aida , sota la direcció de…