Resultats de la cerca

Una classe d’alçada és cadascuna de les dotze notes diferents de l’escala cromàtica i totes les seves possibles transposicions d’octava, entenent que totes les notes enharmòniques són equivalents re, do♯ i mi pertanyen a la mateixa classe d’alçada El terme fou utilitzat per primera vegada per Milton Babbit i ha esdevingut generalment acceptat per a l’anàlisi de la música atonal, molt especialment la composta per A Schönberg i els seus deixebles abans de la introducció de la tècnica dodecatònica, i també la de molts compositors coetanis Les classes d’alçades que conté…

Fou usada per a anotar als marges dels manuscrits, i així completar-los o corregir-los És probable que procedeixi de les notes tironianes

Creada el 1891 per Paul Vidal de la Blache, recull recensions, notes bibliogràfiques, cròniques i articles especialitzats en totes les branques de la geografia

Pot produir fins a quatre notes fent variar la pressió dels llavis de l’executant sobre l’embocadura dóna l’acord perfecte en si bemoll

Consistia en una sèrie de notes de breus que una de les veus desenvolupava sobre l’última nota del cantus firmus de la composició polifònica

En la partitura, després d’un passatge bouché , s’escriu una ’o’ ouvert damunt les notes per a indicar la tornada a aquesta forma d’emissió

Es refereix a la forma d’articulació, és a dir, a l’execució desplegada o successiva de les notes de l’acord en lloc de la simultània

Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…

És autor de Règles pour connaître la valeur des vieilles espèces de monnaie du Roussillon 1771, obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements

Aplega, amb la nota bibliogràfica dels llibres i opuscles sobre el tema, articles i notes de periòdic, programes, fulls impresos i tota mena d’impresos que tinguin connexió amb el tema