Resultats de la cerca

Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…

Situació i presentació Es troba al sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita al N i a l’W amb el terme de Lleida, al S amb Aspa, a l’E amb Puigverd de Lleida, al SE amb Castelldans Garrigues i al NE amb Torregrossa Pla d’Urgell El terme està situat a la plana regada pel canal d’Urgell, amb un paisatge predominant de tipus urgellès al centre i al N, mentre que a la part meridional s’acosta al de les plataformes garriguenques A més del canal d’Urgell, drena el terme el torrent de la Femosa, que passa per la part N procedent de Puigverd i continua fins a desembocar al…

Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…

El príncep Dharma, descendent de Buda, es consagrà a la meditació i a l’ascesi Però un dia el cansament vencé Bodhi-Dharma fins a fer-lo caure en un son profund En despertar, s’indignà de la seva feblesa i, en un gest definitiu, s’arrencà les parpelles, que foren acollides per una terra ja xopa de les amar-gues llàgrimes de l’asceta En aquell indret nasqué un arbre de fulles estimulants i molt eficaces contra la fatiga Ho descobrí Shennong, emperador mític de la Xina, quan era al bosc i unes fulles d’aquest arbre li caigueren a l’olla on bullia aigua Fou la primera infusió de te Si mai no…

El terme comprèn una zona d’aiguamolls antiga albufera del Quadro, en part inculta i en part d’arrossar, una zona mitjana amb conreus de secà, i l’interior muntanyenc, que culmina al pic de Bartolo 736 m alt Hi ha unes 200 ha de zona forestal El regadiu, amb aigua de pous, ocupa 100 ha i produeix hortalisses i taronges al secà unes 300 ha de vinya moscatell, a més d’oliveres i garrofers Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 96% pels propietaris La ramaderia és poc important La indústria es redueix a una fàbrica de licor Licor Carmelitano , mobles, fusteries i auxiliars…

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

Situació Una vista de la torre de defensa del castell de Torelló, de planta circular, la qual constitueix el vestigi més important que ha pervingut M Anglada Es troba situat a la part septentrional del termede Sant Vicenç de Torelló, al cim d’un turó a 781 m d’altitud, al sud del turó dels Tres Batlles, on conflueixen els termes de Sant Vicenç, Sant Pere de Torelló i Orís La seva situació estratègica li permet dominar les valls dels rius Ter i Ges El castell es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,3 —y 58,4 31 tdg…

Situació Vista general del conjunt des del peu de la margera de tosca on s’obre la cova d’enterraments oculta per la densa vegetació E Pablo Vista de conjunt de la parròquia des de la part de migdia amb la rectoria i el seu típic comunidor E Pablo L’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost és sobre un massís de pedra tosca a l’extrem nord-oest del terme municipal, en un pendent de la vall de Martinet, aproximadament a la cota 600 Mapa L37-14364 Situació 31TDG384268 El trencant per a accedir-hi comença tot just s’ha passat el quilòmetre 50 a la dreta de la N-152, de Barcelona…

Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…

Situació i presentació El municipi del Montmell cobreix la part septentrional de la comarca del Baix Penedès amb una extensió de 72,76 km 2 , la tercera part de la superfície comarcal, i és el més gran dels municipis A la part meridional, el Puig Francàs 550 m, contrafort de la serra del Montmell, i el coll de Vilafranca constitueixen el límit amb el municipi de la Bisbal del Penedès Al puig de l’Àliga, a l’extrem més septentrional, convergeixen els termes del Montmell, Aiguamúrcia Alt Camp, Pontons i Torrelles de Foix els dos de l’Alt Penedès A ponent, el límit del Montmell amb el municipi…