Resultats de la cerca

Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La temptativa de…

Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya Passà un quant temps als EUA 1893-94 Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma , en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut…

Cursà els primers estudis al seminari de la Seu d’Urgell, on entrà en contacte amb la filosofia, però l ’ ambient de contrareforma el portà a abandonar el seminari Posteriorment es traslladà a Tolosa de Llenguadoc, on es llicencià en filosofia Després cursà estudis de teologia a l ’ Institut Catòlic de Tolosa El 1963, s ’ establí a Barcelona i impartí història de la filosofia antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1968 i el 2004, hi exercí de professor d ’ història de la filosofia moderna i de filosofia de la religió Parallelament, a inicis de la dècada de 1980, impulsà la…

Capità de vaixells mercants, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona 1880, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona, fou director comercial del Centro Naval Español i president de l’Asilo Naval i d’El Faro Industrial Participà en la fundació del Banc del Foment de Barcelona i impulsà campanyes de caràcter proteccionista Fou vocal de la secció de Navegació de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, tresorer i president de la secció de Comerç de l’Ateneu Barcelonès, vicepresident de la Lliga de…

Autor i editor d’una collecció monogràfica “Quaderns Sollerics”, amb treballs miscellanis sobre la vall i la comarca de Sóller Ha conreat una narrativa d’investigació històrica Memòries secretes de Cristòfor Colom 1982, El xueta 1983, Contes del Call 1983, No passaran 1985 i El misteri del Cant Z-506 1985, premi de novella Ramon Llull, La guerra secreta de Ramon Mercader 1987, Crònica de Guinea 1988, premi Ciutat de Palma, La dama de Boston 1990, Alla Akbar El morisc 1990, premi ciutat d’Alzira,  La madona del mar i els pirates 1990, La dama de Boston 1990, Cap de turc 1993,  La primavera…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa Scala…

Es dedicà durant un període a l’ensenyament a Salamanca, on s’havia graduat en magisteri, i també a Madrid, i fou condeixeble de l’abat Marchena Publicà uns quants tractats pedagògics 1786 i fundà a Madrid una escola de primeres lletres El 1790 exposà les seves idees republicanes revolucionàries en el seu Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarquía Formà part de la Sociedad Económica de Madrid i, sembla, de la francmaçoneria Ànima de la conspiració republicana madrilenya de San Blas 1795, juntament amb Manuel Cortés, Sebastián Andrés i José Lax,…

Fill d’ Esteve Canals i Guerau , n’heretà la fàbrica S’interessà pels problemes del tenyit de tèxtils Anà a Madrid el 1760 com a diputat dels fabricants catalans per tractar amb la Junta General de Comercio y Moneda, que li encarregà d’estudiar la forma d’estimular el conreu que a Mojados i en altres pobles de Valladolid feien de la roja la millora que aconseguí permeté que el 1768 la producció es pogués usar a les fàbriques de Catalunya i fins i tot fer exportació L’èxit li valgué el càrrec de director i visitador general de tints del regne i inspector del ram de la roja 1764 La Junta…

Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…