Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És…
àcars
Paràsits d’eriçó, àcar
© Fototeca.cat
Aracnologia
Ordre d’aràcnids.
És integrat per animals generalment molt petits, de cos sovint aplanat, sense segmentació visible en els representants superiors, amb quatre o dos parells de potes en els adults i tres en les larves, i amb cefalotòrax o prosoma generalment fusionat a l’abdomen o opistosoma els quelícers i els pedipalps estan transformats en un estilet perforador en els hematòfags Hi ha formes lliures aquàtiques o terrestres i moltes de paràsites acariosi Àcars paràsits més importants Nom científic Acció Acarapis woodi penetra dins les tràquees de les abelles Argas persicus viu sobre determinats ocells…
propergol
Astronàutica
Propulsor químic emprat en un coet.
Bé que etimològicament significa oli o líquid per a aconseguir el treball de propulsió, el terme és aplicat independentment de l’estat d’agregació del propulsor Els propergols poden ésser classificats, segons llur estat, en sòlids, líquids i híbrids Els propergols sòlids poden ésser homogenis, constituïts a base de nitrocellulosa i nitroglicerina, o composts, a base d’un oxidant inorgànic perclorat d’amoni i un aglutinant plàstic que simultàniament actua de combustible Els propergols líquids poden ésser classificats en monergols i diergols Els monergols són líquids susceptibles de…
tioèter
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics de fórmula general R 1
-S-R 2
.
D’acord amb les regles de la IUPAC, són anomenats anteposant el mot sulfur als noms dels radicals R 1 i R 2 Alternativament, hom els pot anomenar mitjançant prefixos alquiltio- o ariltio- o emprant la nomenclatura de reemplaçament fent servir el prefix tia - Hom els obté per una varietat de mètodes, entre els quals cal esmentar l’escalfament d’halogenurs d’alquil amb sulfur potàssic, la síntesi de Williamson emprant sals de tiols, la reducció de sulfòxids i sulfones i l’addició de tiols o olefines en presència de peròxids Els tioèters simètrics poden també ésser preparats per condensació…
manuar
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la filatura per a produir un estiratge en un conjunt de vetes o cintes procedents de la carda o la pentinadora, prèviament doblades per tal de compensar-ne les irregularitats.
En general l’estiratge del manuar és molt semblant a la quantitat de vetes de l’entrada de 6 a 8, de manera que la veta de manuar obtinguda té un gruix semblant al de les vetes d’alimentació És corrent de donar a les vetes de dos a quatre passos successius de manuar, abans de passar a la metxera El manuar és format per uns suports que guien les vetes, les quals es desenrotllen d’uns bots situats a sota, i les introdueixen en els cilindres d’estiratge generalment quatre parells, els quals giren a velocitats creixents A la sortida de l’estiratge hi ha un embut condensador, que…
megalòpters
Entomologia
Ordre d’insectes neuropteroides, amb els dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.
Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides
maxil·lípede
Anatomia animal
Cadascun dels tres parells d’apèndixs pereionals dels crustacis situats entre les maxil·les i les potes caminadores.
Llur funció consisteix a ajudar a triturar les substàncies alimentàries i a fer-les passar cap a la boca
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
Els hoplocàrides: galeres i afins
Els hoplocàrides són crustacis bentònics marins, d’una àmplia distribució geogràfica, freqüents a les mars càlides i temperades com la Mediterrània Algunes de les espècies que viuen a les nostres costes, conegudes amb el nom de galeres Squilla , són comestibles Això fa que siguin, al costat dels decàpodes, uns dels crustacis més ben coneguts que hi ha Els hoplocàrides reuneixen una curiosa combinació de caràcters primitius i especialitzats que, en conjunt, els dona una morfologia força peculiar Són de dimensions mitjanes o grosses de 20 a 30 cm de llargada i tenen una closca curta i estreta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina