Resultats de la cerca

Hom hi construí el refugi de la Bòfia prats de Bacies

Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç Ellitoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…

Aquestes condicions poden ésser molt diferents de les generals, i solen canviar radicalment en un espai molt reduït Prop de la superfície de la terra, el sòl, la cobertora vegetal o les construccions humanes tenen una influència decisiva sobre la vida de les comunitats biològiques Cada ecosistema té el seu propi microclima, i hom pot diferenciar també un microclima urbà que afecta diferentment les ciutats

Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Situació Aspecte del costat nord-oriental d’aquest edifici, molt transformat, en què destaca l’antic absis ornat amb arcuacions cegues entre lesenes ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església centra el grup de cases que formen el poble o llogaret de l’Alzina d’Alinyà, enlairat en un dels pendents del serrat del Prat de l’Anca, entre els torrents de l’Alzina i d’Alinyà, poc abans de la seva confluència, vers el NE d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG718724 S’hi va per la carretera que mena a Sant Llorenç de Morunys Poc després d’haver passat el poble d’Alinyà, just abans del…

Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…

Situació Vista de l’església des del sector nord-oest, després de la seva recent restauració ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Abella de la Conca és situada a la part alta del poble vell d’Abella de la Conca Mapa 33-12 290 Situació 31TCG424696 S’arriba a Abella de la Conca per una carretera que surt de la carretera comarcal d’Isona a Coll de Nargó JAA Història El primer esment del lloc d’Abella data de l’any 1033, quan és mencionat com a límit del castell de Llordà, amb motiu de la seva venda pels comtes d’Urgell a Arnau Mir de Tost L’any 1048, en el testament d’un personatge anomenat…