Resultats de la cerca
Es mostren 647 resultats
Louis Isadore Kahn
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista estonià, naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…
Marta Vallmitjana i Alemany
Arquitectura
Arquitecta i urbanista.
Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del…
Rex Tillerson
Política
Polític i executiu nord-americà.
Després de graduar-se en enginyeria per la Universitat de Texas 1975, s’incorporà a la multinacional petroliera Exxon Mobil Corporation , en la qual, a mitjan anys noranta, ocupà càrrecs executius en el departament de gas natural Del 2006 al 2016 fou conseller delegat del grup Designat secretari d’estat pel president Donald Trump , la seva candidatura tingué dificultats per imposar-se al Senat a causa del seu passat com a alt executiu i màxim dirigent d’Exxon hom li retreia la seva defensa dels combustibles fòssils —en principi, contrària a les directrius per a contrarestar el canvi climàtic…
fluxgrama
Graf orientat equivalent a un diagrama de blocs, però de traçat més senzill.
Els nodes hi representen senyals o variables, i les branques, relacions entre variables La fletxa que porta la branca indica el sentit del flux del senyal, i la lletra associada, el factor de multiplicació transmitància que experimenta el senyal del node d’origen La variable corresponent a un node dependent pren un valor igual a la suma dels senyals incidents En conjunt, el fluxgrama representa un sistema d’equacions algèbriques lineals del tipus y 1 t = a 1 1 y 1 t + a 1 2 y 2 t + + a 1 n y m t y 2 t = a 2 1 y 1 t + a 2 2 y 2 t + + a 2 n y n t y n t = a n 1 y 1 t + a n 2 y 2 t + + a n n y…
Michel Rocard

Michel Rocard
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l’acta de…
Joan Busquets i Grau
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Es titulà el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on també es doctorà el 1975 És catedràtic del departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori des del 1986 i membre fundador del Laboratori d’Urbanisme 1969 Entre el 1983 i el 1989 fou cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i fou un dels principals artífexs de la transformació urbanística de Barcelona amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics l’any 1992 Fou premi Nacional d’Urbanisme l’any 1981 per un estudi sobre l’ocupació d’edificis a Barcelona i altres ciutats del sud d’Europa i el 1985, pel disseny…
Novecento
Art
Corrent artístic italià, fundat a Milà el 1922 com a conseqüència d’un nou tombant de l’art aparegut a Itàlia a la fi de la Primera Guerra Mundial i animat des de la revista Valori Plastici, que preconitzava un retorn a la línia autòctona de Giotto o Masaccio.
Malgrat el parallelisme amb el Noucentisme català, iniciat més d’una dècada abans, no es coneix cap influència directa d’aquest corrent sobre l’italià Batejat per Anselmo Bucci 1887-1955, fou acceptat aviat per diversos artistes, com Achille Funi, Ubaldo Oppi, Mario Sironi i l’exfuturista Carlo Carrà La primera exposició del nou grup tingué lloc a Milà, el 1923 Hom hi pot relacionar més o menys pintors com ara Giorgio Morandi, Felice Casorati, Massino Campigli i Filippo De Pisis, que representen una opció no avantguardista de l’art en relació amb la tendència europea que hom ha anomenat…
Jaume Curbet i Hereu
Política
Polític i expert en seguretat.
Cursà estudis de filosofia i de criminologia, que no acabà, i aprofundí de manera autodidàctica en el coneixement de les institucions d’ordre públic i el seu funcionament Fou un dels fundadors més joves del PSC-Reagrupament i passà posteriorment al PSC-PSOE Fou tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat durant el primer mandat de l’alcalde Joaquim Nadal 1979-83, i les seves mesures de professionalització i d’adaptació al nou règim democràtic de la policia municipal de Girona foren un exemple per a moltes corporacions locals i inspiradores del model de seguretat català, al qual…
Josep Maria Bricall i Masip

Josep Maria Bricall i Masip
© Universitat de Barcelona
Economia
Política
Economista i polític.
Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns…
Comitè de les Regions de la Unió Europea
Òrgan de la Unió Europea de caràcter consultiu creat pel Tractat de Maastricht el 1992 amb el nom de Comitè de les Regions d’Europa.
El 1994 rebé el nom actual Organisme de caràcter consultiu, representa entitats d’àmbit subestatal de molt diversa mena, que van des de l’àmbit municipal fins a divisions territorials amb atribucions força heterogènies länder , comunitats autònomes, regions, etc És format per 353 membres, representants nomenats pel Consell per unanimitat, a proposta dels respectius estats, per a un període de quatre anys Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia quan estiguin en joc interessos regionals específics La presidència és ocupada durant dos anys per càrrecs d’organismes regionals o locals Han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina