Resultats de la cerca

Estudià música i filologia hispànica Actualment és professor titular de performance i art intermèdia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València És el performer més important de l’Estat espanyol Ha participat en certàmens i festivals arreu del món Itàlia 1984, Canadà 1987, Mèxic 1993, Dinamarca 1997 i Xile 2002 Formà part dels grups Música Mundana, Flactus Vocis Trio de poesia poètica i Rojo de música improvisada Fundà la revista “Texto Poético'' 1977-1989 en la qual escriu Escrigué l’assaig Hacia una poesía del hacer 1980 i La mirada móvil 2000, entre d’altres Ha…

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III,…

Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb collaboracions a la premsa de la seva ciutat Crònica de Mataró , Capgròs , i El Tot , a la televisió local, i amb el conreu de la poesia De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva Com a poeta publicà   Sonetina 1952, Mot perplex 1964, Francesca 1967, En el sentit del viure 1973, Segon llibre d’amor a Francesca 1974, Dues vides, un amor 1997 i figura en diverses antologies poètiques…

Com a epítet despectiu hom utilitza l’expressió la pèrfida Albió

Enfront del que hom pot anomenar pessimisme espontani o natural , que fa una valoració relativament pessimista de l’home com a radicalment egoista, i que pot portar a una positiva actitud de comprensió i tolerància envers el proïsme, el pessimisme pròpiament dit sol desembocar en el nihilisme —tipificable en filosofia com la del primer Sartre— o en una concepció social autoritària —representable en doctrines com la de Hobbes— més difícil és, tanmateix, de mesurar el grau de pessimisme que rau en la base d’actituds com la de l’escepticisme i agnosticisme o com les de tipus dualista, sobretot…

Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un…

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi…

Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de…

Vida i obra Fill illegítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt, fou rector d’Oliva i d’Almenara, i canonge de València des del 1466 De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, i resultà dues vegades ferit 1470 i 1477 Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 com a jutge, de manera que el seu veredicte, la Resposta , encapçala les Trobes en lahors de la Verge Maria , i el 1486, amb poesies en català i castellà Entre el 1481 i el 1496 traduí al català la biografia que Antoni Beccadelli el Panormita feu d…

Vida i obra Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí ms 224, Seminari de Barcelona D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar Barcelona 1667 Al collegi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia 1686, i és l’autor de Desenganys Introducció a la vida devota…