Resultats de la cerca
Es mostren 1183 resultats
Pere de Queralt
Història
Templer, dit també Pere de Timor.
Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…
Gonçal Sobrer Barea
Art
Artista plàstic.
L’any 1965, promogué a la Rambla del Poblenou de Barcelona el primer happening de Catalunya i de l’Estat espanyol Entre els seus projectes, on la pintura i l’acció parateatral tenen un paper protagonista, hi ha TQNI - Totalitat de Quadres de Necessitats Inexcusables 1968-73, El retaule del Santet del Poblenou 1976 i El menú 1978 Des del 1958 dirigí l’Hotel Romàntic de Sitges, establiment que disposa d’una particular collecció de pintura i que es convertí durant mig segle en focus d’activitat cultural a la vila El 2011 se li dedicà un exposició retrospectiva al Centre Cívic Can…
L’orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant
Literatura
Novel·la històrica i romàntica d’Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884
Philippe Huttenlocher
Música
Baríton suís.
Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de…
Ian Lancaster Fleming
Ian Lancaster Fleming
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Durant la Segona Guerra Mundial fou secretari del director d’espionatge en el Ministeri de Marina Fou el creador del personatge James Bond, agent secret protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques on l’erotisme i la violència són elements determinants La sèrie s’inicià amb Casino Royale 1953 i forma un conjunt de dotze títols, entre els quals figuren Moonraker 1955, From Russia with Love 1957, Dr No 1958, Goldfinger 1959, The Spy who Loved Me 1962, On Her Majesty's Secret Service 1963 i The Man With the Golden Gun 1965 Les nombroses versions cinematogràfiques d’aquestes…
Julià de Jòdar i Muñoz

Julià de Jòdar i Muñoz
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista Gabriel Caballero — alter ego de l’autor— dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona…
,
El Judes
Cinematografia
Pel·lícula del 1952; ficció de 101 min., dirigida per Ignasi F. Iquino).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI IF Iquino Barcelona, Josep Carreras i Planas associat ARGUMENT Rafael J Salvia GUIÓ RJ Salvia literari, IF Iquino tècnic FOTOGRAFIA Pau Ripoll blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miquel Lluch MUNTATGE Joan Pallejà, Ramon Quadreny MÚSICA Augusto Algueró pare, Josep Casas i Augé SO Joan Garcia INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Marià Torné, Manuel Gas l’inspector Lérida, Maria Rosa Fornaguera Montserrat, Intèrprets i comparses del Patronat de La Passió d’Esparreguera, de l’obra social Educación y Descanso ESTRENA Barcelona, 21051952 23031967 en català,…
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…
Crim i càstig
Novel·la en sis parts i un epíleg, original de F.M.Dostojevskij, publicada per primera vegada el 1866 a la revista El Missatger Rus
.
Obra de profunda anàlisi psicològica, una de les més remarcables de l’autor i de la literatura russa Raskolnikov, el protagonista, es justifica a si mateix l’assassinat d’una vella usurera per la natura essencialment perversa d’aquesta, però també perquè amb el crim creu demostrar-se superior als homes corrents, condició que el fa sentir-se per damunt de les lleis i les consideracions ètiques d’aplicació general Influït per una moral de conformitat cristiana, tanmateix, Raskolnikov acaba lliurant-se a la justícia La novella té com a tesi la inutilitat de la rebellió -en aquest…
Càndid
Novel·la curta de Voltaire publicada el 1759.
Narra les aventures del Jove Càndid per Europa i Amèrica, a través de les quals el protagonista es desenganya de l’optimisme que li havia inculcat el seu preceptor Pangloss i arriba a la conclusió que el món és absurd, que hom no pot conformar-se amb la seva sort i que cal cercar-se un racó de pau i “conrear el nostre hort” Voltaire hi satiritzà, amb to de farsa grotesca, l’orgull nobiliari, l’esperit heroic, el sentimentalisme amorós i la hipocresia i la crueltat que veia en les religions, i dirigí els seus sarcasmes a l’optimisme metafísic de Leibniz i a les teories sobre la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina