Resultats de la cerca
Es mostren 1590 resultats
Sant Cristòl de Montrog o de Taisson (Montgalhard)
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Cristòl són situades a l’E, a 1,5 km en h’nia recta de Montgalhard, en un pendent a la riba esquerra del riu de Torgan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42°54′44″ N - Long 2° 38′37″ E Es pot accedir a aquesta església, totalment abandonada, des de la carretera D-123, a l’altura de Montgalhard, on es poden veure les seves ruïnes a l’altra banda del riu de Torgan Història Una de les primeres mencions documentals del topònim Taisson consta en la butlla que el papa Gelasi II expedí l’any 1119 en favor del monestir de Santa Maria de la Grassa segons aquest…
Sepultura del Quadre Blanc (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem…
Antonio Rodríguez de Hita
Música
Mestre de capella, compositor i teòric castellà.
Es formà musicalment a l’escolania de l’Església Magistral d’Alcalá, de la qual fou nomenat segon organista el 1738 i mestre de capella, probablement, el 1740 El 1744 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Palència, on residí fins el 1765, any en què guanyà la plaça del reial convent de La Encarnación de Madrid, vacant per la mort de Josep Mir i Llussà, càrrec que exercí fins que morí La importància de la capella del cèlebre convent li permeté relacionar-se amb els músics, artistes i polítics de la cort, entre els quals sempre destacà S’han conservat unes 300…
magnetisme

Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
Triümfo de les dones
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada en el Cançoner de Maians i en el Còdex de Cambridge i escrita vers el 1462.
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc…
Jaciment de la plaça Rovellat (Tarragona)
Planta de les estructures arquitectòniques localitzades a la plaça, on destaca la important columnata que formava part d’un edifici públic del segle V Els dipòsits són anteriors a la construcció de l’esmentada columnata PM Berges Dins de l’urbanisme conegut de la part alta de Tarragona durant l’època altimperial, la plaça Rovellat es troba situada dins d’un espai delimitat per la muralla republicana tardana que tancava la ciutat per la banda est i les estructures de tancament del recinte identificat com la plaça de representació del fòrum provincial de Tàrraco, construït en època flàvia No hi…
Basílica de Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Vista aèria de les ruïnes de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries Planta general de les estructures de l’església Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries/Universitat de Girona Situada a l’extrem meridional del turó d’Empúries l’Escala, Alt Empordà gairebé a tocar de la carretera de Viladamat-l’Escala, davant del turó de les Corts, l’església de Santa Magdalena i les estructures relacionades amb ella, formen part d’un dels assentaments suburbans que es van articular a l’entorn de la ciutat romana tardana i altmedieval d’Empúries El conjunt va ser excavat, gairebé del tot, per…
Jordà de Catalunya
Història
Missioner i viatger d’origen probablement català.
Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de Neopàtria controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…
casta
Hinduisme
A l’Índia, cadascun dels estaments, generalment hereditaris, que formen la divisió jerèrquica de la societat.
El sistema de castes és un fenomen exclusivament hindú Segons la llegenda, originàriament tots els homes formaven una sola casta, l' hamsa però la degeneració progressiva féu nèixer la diversitat De les quatre castes principals, els bramans provenien de la casta única als temps primigenis, els kshatrīya i els vaishya s’havien originat en èpoques posteriors, i els shudra foren fruit de temps més posteriors encara La infinitat de castes menors, que formen el conjunt dels pàries i que són anomenades panchama , són també considerades provinents dels temps posteriors Les teories, però, sobre l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina