Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
cristall
Art
Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).
Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici…
claretià
Cristianisme
Membre de l’institut religiós anomenat oficialment Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria o Missioners Claretians, fundat a Vic per Antoni Maria Claret i Clarà el 1849.
Els missioners claretians, fundats durant la supressió dels ordes religiosos, es dedicaren primerament a la predicació popular a Catalunya, però aviat anaren acceptant d’altres tasques ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris Etapes importants han estat l’aprovació civil de la congregació 1859, l’aprovació pontifícia 1860, l’aprovació definitiva de les constitucions 1870, la primera fundació en terres no catalanes Segòvia, el 1861, la primera fundació americana Xile, el 1870, l’anada a les missions de Fernando Poo 1883 i de la Xina 1929 Hi ha…
Joan Marc
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir 1596 Amplià els coneixements musicals al monestir de San Martín, de Madrid El 1611 fou nomenat organista del convent de les Descalzas Reales de Madrid, càrrec que ocupà segurament fins l’any 1625, que fou nomenat mestre de l’escolania montserratina Fou un mestre extraordinari, que formà compositors destacats, com Joan Cererols, fins el 1641, que fou elegit president del monestir de Montserrat, càrrec que ocupà uns quants mesos L’incendi de l’esmentat monestir el 1811 causà la desaparició de gran part de la seva obra, que s’ha conegut,…
,
José Benito Xoriguera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…
tortuga

tortuga
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis
.
Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…
Ferran I de Castella
Història
Comte de Lara i de Castella (vers 932-970).
Segurament fou fill de Gonzalo Fernández repoblador de Clunia i de Lara i de Muniadona Documentat a partir del 929, dos anys després prengué part en la lluita contra Alfons IV de Lleó i a favor de Ramir II Aquest, quan fou rei, el nomenà comte de Castella Collaborador de Ramir II de Lleó, la seva intervenció en la repoblació de les terres de Salamanca, Palència i Segòvia no fou aprovada pel rei lleonès Empresonat 945, recobrà la llibertat dos anys després casà la seva filla Urraca amb Ordoni III de Lleó, el qual li concedí la titulació de princeps Ajudà Ordoni IV, revoltat…
Manuel María Ponce
Música
Compositor mexicà.
Des de ben jove demostrà el seu talent per la música i durant la seva adolescència compaginà els estudis musicals amb la composició i amb les actuacions com a pianista i organista Amplià la seva formació a les ciutats de Bolonya i Berlín, i l’any 1909, de nou al seu país natal, obtingué una plaça de professor al Conservatori de Ciutat de Mèxic Més tard abandonà Mèxic i s’establí a l’Havana 1915-17 i posteriorment a París 1925-33 Durant tot aquest període parisenc mantingué una estreta relació amb Paul Dukas Altra vegada a Mèxic, visqué dedicat a la composició i a la docència El seu catàleg és…
Marturià Prats
Música
Compositor i orguener català.
Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…
Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon
Història
Militar
Militar.
Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les forces del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina