Resultats de la cerca

Estructurada en sis volums temàtics ordenats cronològicament –l’obra arrenca amb el volum dedicat a la guerra del Francès i es clou amb el dedicat a la Restauració i la crisi colonial– i un setè volum monogràfic a la Renaixença política i literària L’obra fou redactada en un període en què l’autor encetà extenses recerques històriques sobre la Catalunya moderna i contemporània Aquesta obra anà precedida per Historia política y económica de Cataluña Siglos XVI al XVIII 1946-47 i continuada per La economía de Cataluña en el siglo XIX , publicada pòstumament el 1961 Format en el periodisme,…

Comprenia Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada Fou concedit per Alfons II, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual 1363 revertí a la corona el 1368 Pere III el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396 el marquesat tornà a la corona el 1414 Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la…

És un dels noms de referència de la literatura gallega contemporània Estudià art modern i contemporani i ha treballat com a docent i periodista Els títols més importants de la seva narrativa són les novelles Polaroid 1986, Land Rover 1990, Ambulancia 1990, Caixon desastre 1991, Tic-Tac 1993, premi de la Crítica Española i Trece badaladas 2002, Premio Nacional de narrativa Tot i que el 2010 anuncià la seva retirada com a escriptor professional i la represa de l'activitat com a professor de secundària, retornà el 2014 a la ficció literària amb el volum de narracions Sonámbulos Posteriorment ha…

La resolució de la sensible en la tònica era obligada en l’harmonia tradicional

Era el segon dels cinc modes mitjans

Hi participaren 4120 esportistes provinents de 81 federacions estatals, distribuïts en onze disciplines i 181 competicions Els Jocs se celebraren al Palau Sant Jordi, a l’Anella Olímpica, al Palau Blaugrana, als CEM de la Mar Bella i d’Horta, a la pista del Front Marítim i als circuïts de Montjuïc i de l’avinguda Diagonal-passeig de Gràcia, a Barcelona, i al pavelló municipal d’esports Riera Seca de Mollet del Vallès, al CEM Isaac Gàlvez de Vilanova i la Geltrú, al ZEM Rambla del Celler de Sant Cugat del Vallès i al poliesportiu municipal de la Maurina de Terrassa Es repartiren 351 medalles…

Fou fundada l’any 1982, tot i que l’espeleologia a Catalunya tenia una llarga història que es remuntava a l’any 1897, amb l’existència d’entitats com la Comissió Tècnica d’Exploracions Subterrànies de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme creada l’any 1954 i que es pot considerar el primer estament espeleològic federatiu de Catalunya, i amb l’organització d’actes com el Primer Campament d’Espeleòlegs de Catalunya 1966 S’encarrega de la promoció, l’organització i la coordinació de l’espeleologia a Catalunya en les seves diferents modalitats o disciplines espeleologia,…

En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…