Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
associació
Geobotànica
En diverses escoles geobotàniques, altres que la sigmatista, unitat de significació diversa, emprada en l’estudi de la vegetació.
categoria lèxica
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa, només, en la significació dels mots, prescindint de les relacions que imposa la forma gramatical.
Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema
tríada
Religió
En les religions politeistes, grup de tres divinitats vinculades entre elles, la significació del qual varia en cada religió.
La tríada babilònica Anu-Enlil-Ea representa una tripartició del cosmos cel-terra-oceà el mateix s’esdevé en la tríada grega Zeus-Posidó-Hades i en la Trimūrti hindú Altres tríades abracen només una part del cosmos, com la tríada astral babilònica Šin-Šamaš-Ištar Lluna-Sol-Venus L’agrupament pot basar-se en una afinitat, un parentiu, etc Més difícils d’explicar són algunes tríades romanes, com la tríada capitolina Júpiter-Juno-Minerva o l’aventina, com també les nombroses tríades inferiors les parques, les moires, etc, en les quals probablement la sacralitat del número tres és…
preàmbuls de la fe
Cristianisme
Condicions prèvies que la fe, com a oferiment de Déu a tot home, pressuposa en l’ésser humà per tal que l’acte de fe no li sigui quelcom d’extrínsec.
En contraposició amb la insistència protestant en el caràcter d’absoluta transcendència de la fe respecte a l’home caigut en el pecat, la teologia catòlica remarca, d’una banda, que la gràcia pressuposa la natura i, de l’altra, que la fe, com a do que és, l’home ha de poder fer-la pròpia de manera que arribi a totes les dimensions del seu ésser Expressió del domini de Déu sobre la creació natural en la qual estableix el pressupòsit per a una salvació que, tot i ultrapassar les possibilitats de l’ésser natural, pugui ésser oferta com a necessària per al mateix home natural, aquests preàmbuls…
derivat
Lingüística i sociolingüística
Forma resultant del procés de la derivació.
El mot derivat comporta una significació distinta de la del primitiu sobre el qual s’ha format, tot i que conservi algun aspecte semàntic que hi coincideixi Hom pot parlar de diverses classes de derivats, segons l’extensió de la unitat primitiva de la qual hom parteix derivat primari és el format directament damunt l’arrel d’un mot estim- > estimar , i derivat secundari és el que parteix d’un mot ja completat oliva > olivarer El mot que prové d’un substantiu o d’un adjectiu rep el nom de derivat postnominal fuet > fuetejar , i el de derivat postverbal el que prové d’…
bàrbar | bàrbara
Història
Entre els grecs, originàriament, ‘‘no grec’’, és a dir, estranger, aplicat indistintament als membres d’una civilització desenvolupada (perses, egipcis) o als de pobles primitius (sàrmates, escites, germànics).
Amb la civilització hellenística, bàsicament cosmopolita, aquest terme prengué una simple significació d’ingenuïtat i de simplicitat Els romans, al contrari, li donaren aviat un sentit pejoratiu, que arribà a tenyir-se d’un matís moral el bàrbar era aquell qui ignorava la civilització Més tard, el contacte entre el món grecoromà i el bàrbar donà al mot un significat molt més concret designava les poblacions que restaven fora de l’Imperi i n'amenaçaven les fronteres Amb les invasions i la destrucció de l’Imperi Romà d’Occident acabà significant home salvatge, feroç, grosser Incorporat pels…
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Àrea coberta, dins el domini de la significació, per un mot o un grup de mots d’una llengua (semàntica).
angoixa
Filosofia
Kierkegaard donà significació filosòfica al concepte d’angoixa en emprar-lo per a explicar la seva concepció de l’home.
L’angoixa és un estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser la nullitat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu Heidegger emprà també aquest concepte per a designar aquella situació en què el no-res es revela a l’home com el fonament de l’existència
iteratiu | iterativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma que significa acció que es repeteix o de l’element que contribueix a produir aquesta significació.
Així, són iteratius el prefix re - repicar i els verbs formats mitjançant aquest prefix
discurs
Lògica
En la semiòtica contemporània, complex de signes que poden tenir diversos modes de significació i ésser utilitzats amb diferents propòsits.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina