Resultats de la cerca

Tot i que la Reforma Protestant té un caràcter essencialment teològic, Luter no oblidà destacar la importància dels aspectes litúrgics i de la música en el nou culte reformat El mateix Luter formulà el cos teòric fonamental de la música luterana i fins i tot arribà a escriure alguns textos i, probablement, melodies Les seves aportacions més destacades es troben en els prefacis dels reculls musicals Geistliches Gesangbüchlein 'Petit cantoral religiós', 1524 i Symphoniae iucundae 'Simfonies agradables', 1538, de Georges Rhau Luter defensà el paper de la música en la comunicació…

A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de Rore i altres…

Fou deixeble de Nadia Boulanger composició i d’Olivier Messiaen harmonia al Conservatori de París El 1949 s’incorporà a l’estudi de la Radiodiffusion-télévision Française RTF fundat per Pierre Schaeffer , on dirigí del 1950 al 1958 el Groupe de Recherche de Musique Concrète i amb el qual desenvolupà una música que prenia com a primera matèria sons provinents de la vida quotidiana, enregistrats amb micròfons i cintes magnètiques que ulteriorment transformaven en composicions musicals mitjançant aparells electrònics tals com mescladors, filtres, etc Pioners de la música electroacústica i la …

Vida La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H Kretzschmar El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930 La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions…

Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que…

Germà de Josep Ribera i Miró , fou un dels fundadors de la Societat Barcelonina de Quartets i dirigí la Banda Municipal de Lleida Dirigí el Teatre Principal de Barcelona 1873-76, el Gran Teatre del Liceu 1876-77 i el Principal de València i fou professor de violí del Conservatori del Liceu Actuà com a organista a l’Albi És autor, entre d’altres, d’un Rèquiem , una Missa de Glòria per a gran orquestra, la cantata A la musa catalana , estrenada per la Societat Euterpe als Jardins del Tívoli, i la sarsuela en tres actes L’Esparver 1883, a partir un text de Feliu i Codina També escriví les obres…

Estudià al Conservatori de Ciutat de Mèxic amb J Beristain, R Tello i A Barrios El 1940 esdevingué segon director de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, de la qual havia estat director assistent des del 1936, càrrec en el qual es mantingué fins el 1943 El mateix any 1940 ingressà com a professor al Conservatorio Nacional, institució de la qual fou sotsdirector des del 1945, i l’any 1948 es posà al capdavant de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 abandonà tots els càrrecs que tenia per a dedicar-se a la composició Els seus treballs inclouen simfonies, ballets - Procesional 1940 i…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The…

Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre la seva vida…

A partir de catorze anys fou organista a la seva ciutat natal i posteriorment s’establí a Estocolm Al conservatori de la capital sueca fou deixeble de composició de A Hallén i el 1908 es graduà com a professor de música Entre el 1906 i el 1914 fou organista a la Trefaldighetskyrka d’Estocolm i del 1914 fins a la seva mort ocupà el mateix càrrec a l’Engelbrektskyrka Exercí la docència en diferents acadèmies musicals de la ciutat i el 1926 ingressà a la Reial Acadèmia de Música de Suècia El seu catàleg, no gaire extens, inclou una òpera, Fredlös 'Fora de la llei', 1943, simfonies,…