Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
trepant
Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem dona pas a l’…
corda a l’aire
Música
Dit de la corda dels instruments amb mànec quan hom la fa vibrar en tota la seva longitud, entre el pontet i la celleta, sense subjectar-la amb cap dit que li faci produir un so més agut.
En la digitació, la corda a l’aire és indicada amb un zero
clau de vis
Claus angleses
© Corel / Danny Singer
Tecnologia
Clau consistent en un mànec generalment pla, acabat en un extrem per dues mandíbules que formen mordassa, una de fixa i l'altra mòbil mitjançant un vis sens fi, que serveix per a cargolar, descargolar o subjectar una peça.
camisa de força
Camisa de força
Psicologia
Peça de roba resistent, en forma de camisa, oberta per darrere i amb mànigues llargues tancades, que hom nua a l’esquena d’un malalt mental quan pateix un accés de forta agitació o agressivitat, per tal de subjectar-lo.
bossa
Transports
Cap no gaire llarg que sol anar fermat a un punt de la coberta d’una embarcació i que serveix, normalment, per a subjectar pel seu extrem lliure un cap de maniobra que podria escapar-se en un moment donat.
En les embarcacions menors és usada una bossa per a servir d’amarra de proa
argolla
Història
Dret
Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar-hi els presos fixada en un costell o en una columna de pedra o de fusta a l’entrada d’algunes viles i ciutats o a la plaça pública.
pern d’ancoratge
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament que pot ésser encastat a una paret, etc, i que és emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.
Grup 47
Nom amb què es qualificava a si mateix el conjunt d’escriptors en llengua alemanya que, sense subjectar-se a cap programa literari o polític, es mantenia unit per certes afinitats ideològiques i l’experiència del nazisme i la guerra.
Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la convocatòria d’un…
Xavier Benguerel i Godó
Xavier Benguerel i Godó
Música
Compositor.
Vida Fill de Xavier Benguerel i Llobet Inicià els estudis de música a Santiago de Xile, on vivia exiliat amb la seva família, amb els mestres Ofelia Ortiz, Juan Orrego, Domingo Santa Cruz y Adolfo Letelier La seva primera obra, Sonata per a violí i piano , s’estrenà al Conservatori de Santiago l’any 1953 A Barcelona 1954 rebé lliçons de Cristòfor Taltabull i Balaguer , per bé que la seva formació ha estat en gran part autodidàctica, i s’integrà a l’anomenada Generació del 51 L’any 1955 obtingué el primer premi del Concurs de Composició de Joventuts Musicals amb l’obra Divertiment per a…
,
La lectura
Educació
Què és llegir Llegir és comprendre un text, un missatge escrit Vivim en una societat alfabetitzada en què gairebé tothom sap llegir i escriure i en què, per tant, la lectura i l’escriptura són formes habituals de comunicació entre les persones Llegim quan trobem un avís a l’ascensor, quan consultem els horaris de sortida dels trens a l’estació, quan rebem o enviem un correu electrònic, quan participem en un xat, quan busquem en el diari a quina hora comença una pellícula, quan ens trobem una nota enganxada a la porta de la nevera, quan mirem la informació de contraportada d’un CD, quan fem…